dimecres, 23 de setembre de 2009

EL GRAN MAASAI


 Avui és un dia molt dur,ple de ràbia,en aquest moment no ser que dir ni escriure, només ser que el maasai ens ha deixat. Recordo el primer dia que ens vam conèixer quan erem molt joves, en Litus un amic en comú ens va presentar, el primer que recordo d´aquella trobada és el seu somriure que mai li he vist perdre i la seva personalitat que irradiava LLIBERTAT.
També el recordo com a company de trinxeres defensant les mateixes causes (el camí és llarg però arribarem a ítaca, tu ja hi ets i segurament que amb el teu carisme il.lumines a tothom.)
El recordo muntat a la seva burra fotent-li gas, o compartint sortida  i deixant-me a 3km lluny.
O xerrant a Can Donda amb les mítiques tertulies que mai s´acabaven, i clar pensar amb tot això i no poder-ho repetir, m´entristeix i em causa dolor,però ser que tu des d´allà segur que ens diries: Xavalins i xavalines anims i  gas a la burra i a la vida, i em be una rialla recordant totes les coses que ens explicaves.
Xavi,amic,company,xavalin.... el GRAN MAASAI... Mai t´oblidarem i sempre et portarem en el pensament i en els cors.