dilluns, 27 de juliol de 2009

TEST

Cap de setmana amb poca historia, esperant l´apoteosi del cap de setmana següent.
Vaig tornar al descens d´en Bago, i vaig gravar amb la càmera desde punts de vista diferents per veure com treballava la bici.

Aqui teniu el video.


dilluns, 13 de juliol de 2009

LES BATERIES, MEMORABLE!!!



El títol de la crònica podria semblar una exageració, o un encapçalament fàcil, a l´estil d´un diari esportiu l´endemà d´una victoria del barça. Però no, va ser una de les paraules que em va dir en Jordi Gil al acabar la trialera a Collbató, "ha sigut memorable" i em va quedar al cap. Si nois, i podriem buscar molts adjectius, memorable,brutal,irrepetible,fantastica... i casi tots serien certs.
Això sí, si una cosa te la trialera es que es llarga i sense descans, et matxaca braços i cames sense pietat. Tornant amb la furgoneta d´en Sergi i amb el Jose comentavem que, teniem la sensació que ens haviem cansat molt més baixant que pujant, tot i que la pujada tenia un desnivell important de 1300 metres.
El camí ral com a sortida global potser és més maca,ja que tot el recorregut passa per corriol,però comparant les baixades, no se si ha sigut la millor trialera que he baixat mai,però indubtablement la millor baixada que he fet durant aquest any segur que si.
A partir d´ara aquesta ruta passarà al meu top de sortides favorites sens dubte. Encara ens queda aquest any per fer, Núria, i la mare de Déu del mont( si és que en Jo_oN al final es decideix organitzar la ruta.) i ja arribarà el moment de fer balanç, ara bé crec que tots vam coincidir que era una baixada molt potent.
Tot va començar i segons dades del Jaume, a les 7:30h a Monistrol de Montserrat,vam agafar elPR-C19 fins a la carretera asfaltada que puja al monestir.Allà  vam seguir per el camí de Sant Miquel fins l´encreuament de les bateries  i la pujada a Sant jeroni.Vam esmorzar tranquilament, i vam agafar el cami cap a Sant jeroni el punt més alt de la muntanya amb 1236m, per baixar per el mateix lloc que haviem pujat fins a buscar les bateries.Aquesta baixada és molt divertida i està plena d´escales que et vas trobant pel cami,en canvi la trialera de les bateries es tot pedra, tan solta com agafada, amb escalons i es molt tècnica; tota l´estona la roda va sobre pedra. Altre cop a l´encreuament, En kulajy que estava mosca perquè  havia petat la forquilla i li feia un tope raro,ens va donar una lliçó de mecànica desmontant tota la forquilla i sangrant tot l´oli de la mateixa, per així millorar l´ amortiguació.Quins nassos!!! i tot això amb un plis-plas, Aquest noi es un crack.
Al arribar a Collbató, agafarem la baixada de la salut, que no vaig disfrutar del tot perquè està bastant bruta, i llavors carretera cap a Monistrol. Abans ens vam parar amb un "Bareto" super kitsch estil " cine español anys 60 del destape", i ens vam fotre la merescuda birra perquè estavem ben deshidratats amb la calor que feia, encara que s´ha de dir que el temps es va comportar durant tot el matí,  les primeres hores no va fer massa calor i va estar bastant núvol.
Finalment desprès de refer-nos vam fer 2km pel costat del riu fins a Monistrol on teniem els cotxes.
Del paisatge no he comentat res perquè tothom com a mínim ha anat una vegada a la vida a Montserrat, i ja se sap que és una muntanya espectacular i única amb vistes increibles.
Aquest any a l´estiu la fusió trenca fun està donant uns resultats incomiables i estem disfrutant del bon enduro,que segueixi així.


fotos sergi i carpy








PRIMERA PART DEL VIDEO


SEGONA PART DEL VIDEO

 


dimarts, 7 de juliol de 2009

THE TRENCA DAY

El diumenge vaig quedar amb uns quants trencacames,que molt gentilment amb van preparar la ruta de la I trialerada Trencacames. Va ser una sortida ràpida i intensa, a les 11:30h estava a Casa, i es que aquests trencas tenen un ritme infernal!!!. Tota la ruta va per la part baixa del corredor, es un puja i baixa constant.Vam fer 5 trialeres o baixades. Les mes conegudes eren l´imposible, i el descens de la ballena(a on entreno a vegades entre setmana).Segons el recorregut d´en Carpy vam fer:  Pujar per collsabadell,després vam anar a buscar la baixada de ca l´arenas (trialera rapida facil i divertida.), vam pujar a can Miloca i vam fer l´imposible, la veritat es que m´esperava més d´aquesta baixada mitica, el problema es que esta destrosada per l´aigua i les motos i clar fa honor al seu nom.Hi han trossos que son "imposibles" de baixar sense posar peus, això si hi haig de tornar perque hi ha un escaló que m´esta esperant, dient-me que el baixi je,je,je.
Despres d´esmorzar vam fer la baixada de la font del ferro ( super rapida amb molt de flow sense gaire pedra super divertida).Més tard la trialera de can sabe, aqui pasava una mica com l´imposible trossos guapos de pedres i arrels,però altres amb xargalls imposibles que tallaven una mica el rotllo.Per acabar pujada pels maristes i la sempre increible i mitica Ballena, un luxe.
En definitiva un dia molt complert i divertit, amb la bona  companyia dels meus companys habituals de rutes.
Una altre conclusió seria que si tots els que van en moto anesin a on els pertoca i no es fotesin per la primera trialera o descens que veuen, el bosc estaria més ben cuidat i nosaltres disfrutariem d´unes baixades magnífiques.