dilluns, 29 de juny de 2009

TERRITORI ALBERT

El dijous per la nit quan vaig trucar a l´Albert per quedar per diumenge, em va dir que la idea era fer una sortida tranquila cap al puiggracios i fer alguna baixadeta, total que em pensava que aniría a passejar per la Garriga, pero no ha estat així. La primera sorpresa i agradable ha sigut arribar a casa l´Albert a les 8:00 am i veure cares conegudes i altres no tant, pero que ha sigut un plaer coneixer, jo que em pensava que nomes seriem 2 i al final hem sigut 6 bikers.  L´Alberto,en Carles,la Helen, en Juan, l´Albert i jo.La segona sorpresa i aquesta preparada per l´Albert ha succeït només començar la ruta.L´Albert viu a la part alta de la Garriga i per baixar al poble ens ha portat per un circuit molt guapo que te al costat de casa.Solament feia un minut que haviem començat a baixar i jo que anava darrera seu de cop i volta el veig desaparèixer, la mare que el va fotre!!!! per on s´ha tirat ara aquest,ens acostem a veure el marge tots plegats i veig a l´albert abaix amb un somriure a la boca animant-nos a baixar.Cagon l´olla aixi en fred, toca baixar la tija i cap abaix!!! després ha vingut algun escaló,un altre marge i un corriolet final amb arrels.Si senyor això es diu "arribar i moldre". un 10 per L´Albert.Al arribar al centre de la garriga, ens hem dirigit cap al puiggracios.Hem anat pujant tranquilament, m´he trobat molt bé,no he patit gens,la pujada encara que sigui llarga es fa molt bé, i apart que hi he anat amb el pepino de rally je,je,je.Seriosament la Titus es comporta molt bé amb pujada,Apart m´estic acostumant  aquestes darreres  sortides de pujar de cop i baixar de cop,res a veure amb el que tenim per olzinelles,el corredor, LLinars...
Tenen les seves avantatges i desvantatges, pero per mi el que mola més es que pots posar els "settings" de pujada, amb l´amortiguador i forquilla bloquejats i els pneumàtics ben inflats i pujes molt còmode i quan arriba la baixada desbloquejar i treure aire.
Al arribar a dalt del puiggracios hem fet una parada a repostar a la font, llavors hem anat fins el clascar a buscar la trialera.Quan cambies de vall el paisatge també cambia espectacularment, es molt guapo veure tots els cingles, Al fons veiem Caldes, el territori d´en Carles (muchmuch) que segur que i anirem aviat  eh? Carles.Al arribar a les runes del Clascar ens hem aturat a esmorzar que ja hi havia gana. I seguidament hem baixat per la trialera.Guapa,Guapa per mi una trialera perfecte, la llàstima es que es molt curta, si tingues uns quants km més seria la bomba.La bona noticia ha sigut que l´ALbert ens ha dit que vol preparant-se una ruta amb una trialera més guapa encara.Albert!!! no marxis de vacances i venim la setmana que bé a fer la ruta ja,ja,ja.
Després de la trialera hem anat baixant a La Garriga per corriols,per una linea, per trialeres,tot molt ben parit, hi hagut alguna caiguda sense importancia i es que el terreny estava molt sec i relliscos coses de l´epoca de l´any en que estem.
Al arribar a casa de L´albert, i com ultimament es costum i molt bona costum, birra i comentaris de les jugades.
Gràcies a tots per aquest dia, i sobretot a l´Albert i la seva familia per acollir-nos tant bé a casa seva.
Fins aviat.
EL VIDEO

La presa trasera no ha quedat gaire be, ja que l´anclatge de la camera tindria que anar més darrera de la part del casc i la càmara tindria que apuntar més al terra,però l´intenció es el que compte, la pròxima sortirà millor.



dilluns, 22 de juny de 2009

LA MAXIMONTSENY


Desprès de veure el video de la baixada del turó, tots els "maleantes" de la comarca, van començar a tenir insomni i malestar, quan dormien nomes veien pedres...
I clar així no es pot viure, han passat 2 setmanes i la primera maximontseny es un fet.
A les 7:oo am els deu protagonistes, (trencas, st pol connection, i funs) estavem a l´estació de Sant Celoni preparats i disposats a començar l´aventura. Amb 4 cotxes hem pujat fins dalt de tot del turó de l´home, déu n´hi do quina rasca feia!!! En aquell moment l´emoció  es reflexava a totes les cares dels protagonistes i és que amb aquelles vistes i el mar de pedres que ens estava esperant se´ns feia la boca aigua. Sense entretindre´ns hem començat a baixar pel GR5. Amb les plujes dels ultims dies, la baixada s´ha transformat convertint-se més tècnica, han sortit nous xargalls, i les pedres estaven més relliscoses. Però qui ha dit que la vida és fàcil? i menys la d´un endurero?
Ha sigut una baixada llarga que hem disfrutat molt,dura fisicament i amb bastantes caigudes sense importancia. Tothom s´ha emportat algun regalet o bé en forma de caiguda o d´esgarrinxada  dels nombrosos arbustos de la zona. Crec que per ser una baixada mítica, mítica, nomes li faltaria que estigues un pél més neta i afegir-hi alguna variant que em descobert.
I qui diu que el tubeless és el present i el futur? tres punxades i totes amb tubeless je,je,je.
Al arribar a Fontmartina hem seguit pel GR5 fins el poble del Montseny. A partir d´aquí hi ha un abans i un desprès s´acaben les pedres i comença el "flow". El corriol és molt maco i estret,però li falta ser més tècnic pel meu gust, es molt rapid peró no te cap punt dificil.
Un cop arribats al poble del Montseny, i despres de baixar i baixar durant minuts i minuts hem esmorzat i fet un descans.
El territori trencacames  ens estava esperant, baixem fins les piscines i anem a buscar la pujada del Samont. Que no havieu dit que era una maxi?? je,je,je una hora pujant, amb uns desnivells importants, Cabronassos tot sigui per la causa i poder fer la cabreta i la anxova.
En el polell trobem uns quants trencacames que s´uneixen al grup.
Com m´agrada la cabreta, el terreny estava perfecte,es un corriol ideal per agafar tècnica amb curves tancades i força desnivell,tindre que anar-hi més sovint. La anxova es més curta però te un final molt bonic. A partir d´aquí es feia tard i encara teniem que anar a buscar els cotxes, així que els trencacames ens han acompanyat fins la cruïlla que porta a Palau i ens hem despedit. Els funandnyam i la Sant Pol Connection em planejat fins a Sant Celoni,on la kitty ens ha obsequiat amb unes cerveses i unes patates,  ha sigut el final de festa complert.
Un dia perfecte d´enduro, que ens ha deixat a tots servits i contents fins la pròxima.
Per cert desprès de la maxi en bici ha començat la maxi amb cotxe, en Joan ens ha pujat amb el seu 4x4 a buscar els nostres cotxes, pero noi com i va el tio, adelantant a tot déu i apurant a totes les curves, porta la velocitat a les venes, baixant el crack d´en juli ens ha fet una demostració de "trompos" a cada curva, i en jordi ( alies Ginesta je,je,je.) obria el camí  fotent-li al gas, i es que si encara ens quedava una mica d´adrenalina l´hem acabat de descarregar.
EL video el fare curtet, que no duri gaire, perque nomes s´ha gravat fins a fontmartina, ja que les piles de la càmara no estaven gaire carregades.


Els protagonistes del dia. No se si son els meus ulls o que pero hi veig un fun&nyam infiltrat,je,je,je.     foto:jaume


EL VIDEO:




dilluns, 15 de juny de 2009

CAMÍ RAL, JA SÓC UN BIKER!!!

EL meu amic Jordi de Sant Pol sempre ens deia els que no haviem fet el camí ral: " no sereu uns bikers fins que no feu el camí ral ".
Doncs ara i gràcies a una invitació seva que ens va fer la setmana passada, ja puc dir ben fort Que soc un biker!!!
Ja tinc en el meu poder una de les rutes top endureres per excelència. Ha costat acabar-la perque el meu estat físic no era el idoni per afrontar la ruta i això ajuntat amb la calor ha sigut una bomba apunt d´estellar, però el més important és acabar i acabar satisfet, com així ha sigut.
He disfrutat moltísim les trialeres; és un constant de pedres i escalons, i com diu en jordi es la meca del corriol, i és que la ruta amb un 90% transcorre per corriols d´un pam.
Apart hi han moltes pujades tècniques que els més trialeros disfrutant molt.
La part més negativa la calor que ha fet mella amb tothom i es que ni em vull imaginar fer el camí ral al octubre GUAU!!!.
La sortida es comença al bell mig de Terrassa i s´acaba a Sant Vicenç de Castellet,llavors toca tornar amb tren cap a Terrassa, surten més o menys uns 30 km.
Sembla mentida que al costat d´una urbe tant gran com Terrassa hi hagi una joia d´aquestes carecteristiques. Els paisatges son d´una gran bellesa i Montserrat t´acompanya al fons durant una gran part del recorregut.
Per ultim dir que la companyia ha sigut com sempre genial, pero haig d´agraïr molt la gentilesa que ha tingut el Ramon  (BETETRON) que ens ha fet de guia,ens ha mostrat tots el secrets del recorregut i m´ha soportat durant molta part del camí je,je,je Gràcies.
Hi ha tots els altres que us haig de dir que sou uns CRAPULES!!! ,que no ser com ho feu, pero que al vostre costat hem feu disfrutar i ser feliç com un nen. Gràcies.
AHHH!!! de les millors coses del dia, la clara que ens hem fotut al bar de l´estació, que em sembla que mai m´havia entrat tant bé, i segon l´indumentaria pseudo-endurera del Juli, increible és un crack ( vull veure fotos.)

EL VIDEO del dia.  21 minuts de corriols...





dilluns, 8 de juny de 2009

AVALL!!!

Diumenge m´havia proposat fer la baixada desde el turó de l´home fins la porta de casa i tot per trialera. Sí, si com llegiu més de 45 minuts de baixada sense una punyetera pujada. Una sessió de DH marato en tota regla, encara que de DH no tingui molt ja que les trialeres no son molt dificils,pero si d´una intensitat brutal.AL final del recorregut hi havia algun "repetxonet" pero res de l´altre món. Mai havia quedat tant agarrotat de braços ni de cames, ni a vallnord ni a cap lloc mare meva!!! Això si la cara de satisfacció que encara em dura avui, no me la treu ningú.
Es una baixada semblant com la que vam fer del sui- senglar, pero més llarga i amb més pedra durant el recorregut, encara que la trialera del sui te algun punt més dificil que la del turó,pero aquesta ultima te molt més "flow".
Comentar que la part de dalt, esta bastant abandonada, hi han llocs que costa avançar de la quantitat d´arbustos que hi ha, que gràcies a les lleis super proteccionistes faran que al final desapareixi el cami. Així funciona el pais prohibint i reprimint,sense donar cap solució en fi...
No descarto per la pròxima trialerada proposar una cosa semblant,pero això ja es veurà.
Bona setmana i sempre AVALL!!!

Aquí teniu el video, bastant resumit, pero igualment dura 18 min, a veure qui es capaç d´arribar al final. ja,ja,ja. 




dilluns, 1 de juny de 2009

Marxa Vallalta St Pol

Tres paraules, podrien definir el mati de diumenge que em viscut a Sant Pol. Corriols,diversió, i molta calor.
La marxa ha tingut 25 km i 1000 de desnivell, s´ha fet curta degut que era molt divertida i et passavant els km volant.
S´ha de reconèixer el gran curro que hi hagut ja que tots els corriols son "handmade" i molt ben parits. Tot el treball i paciencia  per  aconseguir aquest circuit ho sabem be els que ens dediquem a conservar i obrir nous camins i ho valorem molt.
Flow,flow,flow aquesta es una de les paraules que li agraden més en jordi (Jo_oN), i  realment es compleix en tots els corriols, diversió a punta pala, aixo si avui estavant molt secs i el sauló relliscava que donava gust, més d´un ha tingut algun ensurt.
La representació dels fun&nyam , o sigui en Sergi i jo, com es habitual darrerament, ens hem dirigit cap a Sant Pol sobre les 8:00h del mati, allà ens esperaven els trencacames (jaume-ferran-alberto-jose-Carles-pitu) i fins i tot en Jordi Gil molt recuperat de la lesió, que no ha fet la marxa, pero que ha volgut veure l´ambient.
La sortida era lliure, i aixi que em arribat de seguida ens em posat per feina, ja que feia una estona que els trencacames estaven esperant.Han anat passant els km i els corriols i jo he anat sempre al mateix ritmillo,sense patir gens hi anar fent,això si com que segurament portava la bici més radical de tota la pedalada anava tancant la grupeta,però ens anavem reagrupant en els avituallaments.Cal dir que l´organització ha estat molt bé, tant la senyalització com els avituallaments i cal fer una menció especial per la butifarra, Quin llamp de butifarra!!! i que be que ha anat!!! i si volies podies repetir!!!.
Doncs res més, ha sigut un dia guapo de mtb amb bona companyia.
A destecar la nova bici de ralli que tinc que s´ha portat com una campiona.. Titus el guapo amb 160mm davant i darrera ja,ja,ja.I es que un es un freaky i morirà freaky.




La primera foto sobre la titus. Gràcies sergi.


Els trenca en ple esforç. Foto:Sergiktt.

Una de les magnífiques vistes de les que vam gaudir.

Els trenca mentjant-se la recompensa.


En Sergi pensant "Estic molt a prop de Mataro potser que hi fagi una paradeta".



L´Alberto satisfet, saludant la càmara.
En Jaume barrinant noves sortides.