divendres, 13 de novembre de 2009

MARE DE DÉU DEL MONT

Aquest diumenge passat, tota una colla d´impresentables i mala gent, ens vam dirigir a la Garrotxa a veure si la podiem rustir.
Ens vam reunir un bon grup. Els trencas (Alberto,Jordi G.Jordi Y. (kulajy), Jaume (Carpy)), de Sant Pol en jordi (jo_on),de Girona L´Albert (AL575), de castelldefels els accmic (chippie, i en Bert) i de Sant celoni en Sergiktt i en Masdi.
La idea era baixar, la ja famosa entre nosaltres, trialera del mont. En principi la sortida tenia que ser asequible, un puja i baixa ràpid i cap a casa, que a Sant Celoni era festa major i es tenia que cumplir amb la familia...
Però clar quan la Mafia s´ajunta sempre hi han maleantes que complican la cosa je,je,je.
En jo_on i l´Albert van proposar una pujada més dura i divertida i com que a la majoria els hi agrada la marxa de seguida es va acceptar.
Vam sortir del pàrquing de Beuda a les 8:00h, uns quants ja feia com 45min que estavem allà, vigilant com diu el carpy que no s´enportesin la trialera,ja,ja,ja. A la pròxima a veure si calculem bé i podem dormir mitja hora més je,je,je.
Doncs com deia de Beuda ens vam dirigir cap a l´Espinau, seguint un track de gps, més que una pujada era una combinació de pujades i baixades. De cop guanyaves 200m de desnivell com en perdies 400m de cop. I aixi com qui no vol la cosa vam donar la volta al puigbalir.El paisatge és guapo de nassos,la tardor amb els seus colors s´imposava i a més a la nit havia fet una gelada deixant-ho tot blanc.A mitja volta ens vam aturar a menjar hi ha repostar una mica per agafar forces.
Ara tocava l´ultima pujada, uns centenars de metres fins arribar al santuari, i mare meva quines rampes!!! imposibles de pujar sobre la bici.Només us dic que es feia difícil pujar a peu al costat de la bici i tenies que anar descansant...
A vegades l´enduro és aventura i te aquestes coses.
A dalt al santuari la vista és magnífica. Es veia tot l´Empordà amb la badia De Roses a l´horitzó a l´altre banda tot el Pirineu nevat s´imposava.
Be després de la foto oficial era hora de la trialera. I apa!!! a baixar sense parar fins a Beuda.
La trialera és molt tecnica té alguns punts díficils encara que no arriba al nivell d´altres que hem fet.Hi han bastants escalons combinat amb curves molt tancades, on girar la bici es tota una proesa.Pel meu gust hi ha massa pedra solta, que fa que moltes vegades no hi hagi gens de traçada i és perdi molta fluïdesa,( cada vegada crec més amb les teories d´en Sergi sobre quina és la baixada ideal, moltes vegades te més rao que un sant i jo no ser reconéixer.)però ara es quant em renyen en Carpy i en jo_on i em diuen que l´enduro és això i no ens podem posar pas a treure pedres no? i Clar tambè tenen rao, això no és descens, ja sabem el que anem a fer, a baixar per trialeres naturals i no per circuits preparats i per tant a vegades hi ha flow hi a vegades menys.
Fet el comentari haig de dir que la trialera és guapa,guapa i farà les delicies dels més "trialeros".Però com que tot no pot ser perfecte destecar la mala sort que va tenir l´Alberto que fent una exhibició de trial va petar l´amortiguador i és va perdre casi tota la baixada.A veure si a la pròxima sortida li passa el gafe.

En resum, podem dir que ja en tenim una altre al sac, una trialera més per explicar, i com que la mafia mai descansa ja s´estan planifican noves aventures.

Fotos Carpy:

Tots els protagonistes.


Les dures pujades.



Les dificultats a la trialera.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

VENTANA CUSTOM


Despres de passar uns dies baixos, sense ganes d´escriure, que millor que començar amb una entrada de una nova etapa, la ventana s´ha enfosquit i ara és més sinistre.
Any nou pintura nova. Gràcies a DONDA BIKES i al artista pintor eduard.











dimecres, 23 de setembre de 2009

EL GRAN MAASAI


 Avui és un dia molt dur,ple de ràbia,en aquest moment no ser que dir ni escriure, només ser que el maasai ens ha deixat. Recordo el primer dia que ens vam conèixer quan erem molt joves, en Litus un amic en comú ens va presentar, el primer que recordo d´aquella trobada és el seu somriure que mai li he vist perdre i la seva personalitat que irradiava LLIBERTAT.
També el recordo com a company de trinxeres defensant les mateixes causes (el camí és llarg però arribarem a ítaca, tu ja hi ets i segurament que amb el teu carisme il.lumines a tothom.)
El recordo muntat a la seva burra fotent-li gas, o compartint sortida  i deixant-me a 3km lluny.
O xerrant a Can Donda amb les mítiques tertulies que mai s´acabaven, i clar pensar amb tot això i no poder-ho repetir, m´entristeix i em causa dolor,però ser que tu des d´allà segur que ens diries: Xavalins i xavalines anims i  gas a la burra i a la vida, i em be una rialla recordant totes les coses que ens explicaves.
Xavi,amic,company,xavalin.... el GRAN MAASAI... Mai t´oblidarem i sempre et portarem en el pensament i en els cors.


dilluns, 3 d’agost de 2009

NÚRIA, (ja tenim el triplet).



Núria ha sigut d´aquelles sortides, com a vegades passa amb el bon vi que com més es deixa reposar més consitència va agafant. Serà una sortida per recordar hi a mesura que passi el temps ens vindran flaixos d´aquell 2 d´agost en ple estiu del 2009, que 11 "xalats" van decidir reunir-se i desafiar totes les lleis.
Flaixos de la inmensitat de la natura que esclata davant els teus ulls, o del mar interminable de pedres de totes les mides de la baixada, o del magnífic dinar amb companyonia que vam fer tots plegats al final del recorregut,o simplament una visió de les sortides que te en Juli, o de les reparacions a mig recorregut que fa en Kulajy, o dels piques amb en sergi i en Carpy, però també dels seus famosos gps que els ajuden a fer de guia a tots nosaltres, o de la mala sort d´en joan Carles petant el fre a mig recorregut, sobretot en Jordi Gil tindra una visió de veure en Jordi "Calderi " penjat i apunt de despenyarse per un precipici de 7metres,però ho recordarà com una anecdota, perque la deesa fortuna es va aliar amb nosaltres i així la sortida fos perfecte i tingues un punt d´epicitat. Nosaltres recordarem la valentia dels dos i sobretot la del Jordi Gil per fer un recorregut molt canyero al poc temps de recuperar-se d´un trencament de clavícula.També  pensarem amb les filigranes dels trialeros del grup en Kulajy i en Rigodon, o del motoret que te en jose a les cames i el fa passar per tot arreu, o d´en Jo_on  el tio endurero 100% amb el que es un honor pedelajar, pel feeling que t´aporta de com viu l´enduro. 
Aquestes i moltes més coses recordarem cada un i pensarem que això si que es disfrutar de la bici dels amics i de la vida.
El recorregut en si es fàcil d´explicar.A les 8 del mati vam sortir de queralbs en direcció a fontalba per la pista, amb un fred que pelava i una boira que no es veia ni a tres passes.La pujada es d´anar fent però bastant pesada, en aquest punt i despres de sentir per part del Sergi i amb la complicitat del Carpy que un orangutan pedalaria millor que jo, va i els hi foto un demarratge que es van quedar "tiesos" no van poder reaccionar i vaig anar directe sense parar a la caça dels calderins(o el clan de la santa creu) i tots junts vam arribar a dalt.( Ho sento ja ser que aquest punt no es molt important en el recorregut, però Sergi i carpy ja sabieu que tenia que quedar constancia d´aquest fetJA,JA,JA)quan vam arribar a Fontalba, paradeta per esmorzar i de seguida direcció cap a Núria, a partir d´aqui es com comença la tralla. Corriol de pujada amb alguna baixadeta fins a Núria, amb bastants punts no ciclables que fan que el camí es converteixi amb tota una aventura.Un cop arribats a Núria comença la trialera en si,es baixa pel costat de la via del cremallera per les gorges del fresser.Es realment una trialera espectacular molt tècnica i molt fisica,amb pedres molt grosses, i escalons,passos tècnics i curves tancadíssimes a on fer girar la bici es un miracle i tot això amenitzat amb uns precipicis que com fallis no ho expliques.Realment enduro del bo, o "endurotrial" com diu el Sergi.
El final de la trialera és molt a prop del parquing dels cotxes a queralbs.
Com diu el títol ja tenim el triplet, i es que aquest any entre les sortides que ens vam proposar a fer, hi havia ( El camí ral,les bateries i núria)i ho em aconseguit perquè nosaltres també som uns cracks.Cada recorregut té les seves peculiaritats, no és millor un que l´altre, com a baixada única per disfrutar amb quedaria amb les bateries,com a recorregut 100% corriolero endurero el camí ral no te rival, i com a sortida aventura i baixada trialera Núria es espectacular.Un trio d´assos que recomanaria a tothom que no els deixi escapar al menys una vegada a la vida.



Foto de tot el grup amb el santuari darrera.Foto:CARPY.



foto de tot el "peloton". foto:CARPY.

VIDEO:

El video com veureu te alguns moments  que sembla que hi hagi boira baixa això es degut a la condensació que es formava  entre la temperatura exterior i l´interior de la caixa estanca de la càmara entelant-se l´objectiu.Les imatges les he posat perque crec que reflexen la duresa tècnica de la trialera.




dilluns, 27 de juliol de 2009

TEST

Cap de setmana amb poca historia, esperant l´apoteosi del cap de setmana següent.
Vaig tornar al descens d´en Bago, i vaig gravar amb la càmera desde punts de vista diferents per veure com treballava la bici.

Aqui teniu el video.


dilluns, 13 de juliol de 2009

LES BATERIES, MEMORABLE!!!



El títol de la crònica podria semblar una exageració, o un encapçalament fàcil, a l´estil d´un diari esportiu l´endemà d´una victoria del barça. Però no, va ser una de les paraules que em va dir en Jordi Gil al acabar la trialera a Collbató, "ha sigut memorable" i em va quedar al cap. Si nois, i podriem buscar molts adjectius, memorable,brutal,irrepetible,fantastica... i casi tots serien certs.
Això sí, si una cosa te la trialera es que es llarga i sense descans, et matxaca braços i cames sense pietat. Tornant amb la furgoneta d´en Sergi i amb el Jose comentavem que, teniem la sensació que ens haviem cansat molt més baixant que pujant, tot i que la pujada tenia un desnivell important de 1300 metres.
El camí ral com a sortida global potser és més maca,ja que tot el recorregut passa per corriol,però comparant les baixades, no se si ha sigut la millor trialera que he baixat mai,però indubtablement la millor baixada que he fet durant aquest any segur que si.
A partir d´ara aquesta ruta passarà al meu top de sortides favorites sens dubte. Encara ens queda aquest any per fer, Núria, i la mare de Déu del mont( si és que en Jo_oN al final es decideix organitzar la ruta.) i ja arribarà el moment de fer balanç, ara bé crec que tots vam coincidir que era una baixada molt potent.
Tot va començar i segons dades del Jaume, a les 7:30h a Monistrol de Montserrat,vam agafar elPR-C19 fins a la carretera asfaltada que puja al monestir.Allà  vam seguir per el camí de Sant Miquel fins l´encreuament de les bateries  i la pujada a Sant jeroni.Vam esmorzar tranquilament, i vam agafar el cami cap a Sant jeroni el punt més alt de la muntanya amb 1236m, per baixar per el mateix lloc que haviem pujat fins a buscar les bateries.Aquesta baixada és molt divertida i està plena d´escales que et vas trobant pel cami,en canvi la trialera de les bateries es tot pedra, tan solta com agafada, amb escalons i es molt tècnica; tota l´estona la roda va sobre pedra. Altre cop a l´encreuament, En kulajy que estava mosca perquè  havia petat la forquilla i li feia un tope raro,ens va donar una lliçó de mecànica desmontant tota la forquilla i sangrant tot l´oli de la mateixa, per així millorar l´ amortiguació.Quins nassos!!! i tot això amb un plis-plas, Aquest noi es un crack.
Al arribar a Collbató, agafarem la baixada de la salut, que no vaig disfrutar del tot perquè està bastant bruta, i llavors carretera cap a Monistrol. Abans ens vam parar amb un "Bareto" super kitsch estil " cine español anys 60 del destape", i ens vam fotre la merescuda birra perquè estavem ben deshidratats amb la calor que feia, encara que s´ha de dir que el temps es va comportar durant tot el matí,  les primeres hores no va fer massa calor i va estar bastant núvol.
Finalment desprès de refer-nos vam fer 2km pel costat del riu fins a Monistrol on teniem els cotxes.
Del paisatge no he comentat res perquè tothom com a mínim ha anat una vegada a la vida a Montserrat, i ja se sap que és una muntanya espectacular i única amb vistes increibles.
Aquest any a l´estiu la fusió trenca fun està donant uns resultats incomiables i estem disfrutant del bon enduro,que segueixi així.


fotos sergi i carpy








PRIMERA PART DEL VIDEO


SEGONA PART DEL VIDEO

 


dimarts, 7 de juliol de 2009

THE TRENCA DAY

El diumenge vaig quedar amb uns quants trencacames,que molt gentilment amb van preparar la ruta de la I trialerada Trencacames. Va ser una sortida ràpida i intensa, a les 11:30h estava a Casa, i es que aquests trencas tenen un ritme infernal!!!. Tota la ruta va per la part baixa del corredor, es un puja i baixa constant.Vam fer 5 trialeres o baixades. Les mes conegudes eren l´imposible, i el descens de la ballena(a on entreno a vegades entre setmana).Segons el recorregut d´en Carpy vam fer:  Pujar per collsabadell,després vam anar a buscar la baixada de ca l´arenas (trialera rapida facil i divertida.), vam pujar a can Miloca i vam fer l´imposible, la veritat es que m´esperava més d´aquesta baixada mitica, el problema es que esta destrosada per l´aigua i les motos i clar fa honor al seu nom.Hi han trossos que son "imposibles" de baixar sense posar peus, això si hi haig de tornar perque hi ha un escaló que m´esta esperant, dient-me que el baixi je,je,je.
Despres d´esmorzar vam fer la baixada de la font del ferro ( super rapida amb molt de flow sense gaire pedra super divertida).Més tard la trialera de can sabe, aqui pasava una mica com l´imposible trossos guapos de pedres i arrels,però altres amb xargalls imposibles que tallaven una mica el rotllo.Per acabar pujada pels maristes i la sempre increible i mitica Ballena, un luxe.
En definitiva un dia molt complert i divertit, amb la bona  companyia dels meus companys habituals de rutes.
Una altre conclusió seria que si tots els que van en moto anesin a on els pertoca i no es fotesin per la primera trialera o descens que veuen, el bosc estaria més ben cuidat i nosaltres disfrutariem d´unes baixades magnífiques.



dilluns, 29 de juny de 2009

TERRITORI ALBERT

El dijous per la nit quan vaig trucar a l´Albert per quedar per diumenge, em va dir que la idea era fer una sortida tranquila cap al puiggracios i fer alguna baixadeta, total que em pensava que aniría a passejar per la Garriga, pero no ha estat així. La primera sorpresa i agradable ha sigut arribar a casa l´Albert a les 8:00 am i veure cares conegudes i altres no tant, pero que ha sigut un plaer coneixer, jo que em pensava que nomes seriem 2 i al final hem sigut 6 bikers.  L´Alberto,en Carles,la Helen, en Juan, l´Albert i jo.La segona sorpresa i aquesta preparada per l´Albert ha succeït només començar la ruta.L´Albert viu a la part alta de la Garriga i per baixar al poble ens ha portat per un circuit molt guapo que te al costat de casa.Solament feia un minut que haviem començat a baixar i jo que anava darrera seu de cop i volta el veig desaparèixer, la mare que el va fotre!!!! per on s´ha tirat ara aquest,ens acostem a veure el marge tots plegats i veig a l´albert abaix amb un somriure a la boca animant-nos a baixar.Cagon l´olla aixi en fred, toca baixar la tija i cap abaix!!! després ha vingut algun escaló,un altre marge i un corriolet final amb arrels.Si senyor això es diu "arribar i moldre". un 10 per L´Albert.Al arribar al centre de la garriga, ens hem dirigit cap al puiggracios.Hem anat pujant tranquilament, m´he trobat molt bé,no he patit gens,la pujada encara que sigui llarga es fa molt bé, i apart que hi he anat amb el pepino de rally je,je,je.Seriosament la Titus es comporta molt bé amb pujada,Apart m´estic acostumant  aquestes darreres  sortides de pujar de cop i baixar de cop,res a veure amb el que tenim per olzinelles,el corredor, LLinars...
Tenen les seves avantatges i desvantatges, pero per mi el que mola més es que pots posar els "settings" de pujada, amb l´amortiguador i forquilla bloquejats i els pneumàtics ben inflats i pujes molt còmode i quan arriba la baixada desbloquejar i treure aire.
Al arribar a dalt del puiggracios hem fet una parada a repostar a la font, llavors hem anat fins el clascar a buscar la trialera.Quan cambies de vall el paisatge també cambia espectacularment, es molt guapo veure tots els cingles, Al fons veiem Caldes, el territori d´en Carles (muchmuch) que segur que i anirem aviat  eh? Carles.Al arribar a les runes del Clascar ens hem aturat a esmorzar que ja hi havia gana. I seguidament hem baixat per la trialera.Guapa,Guapa per mi una trialera perfecte, la llàstima es que es molt curta, si tingues uns quants km més seria la bomba.La bona noticia ha sigut que l´ALbert ens ha dit que vol preparant-se una ruta amb una trialera més guapa encara.Albert!!! no marxis de vacances i venim la setmana que bé a fer la ruta ja,ja,ja.
Després de la trialera hem anat baixant a La Garriga per corriols,per una linea, per trialeres,tot molt ben parit, hi hagut alguna caiguda sense importancia i es que el terreny estava molt sec i relliscos coses de l´epoca de l´any en que estem.
Al arribar a casa de L´albert, i com ultimament es costum i molt bona costum, birra i comentaris de les jugades.
Gràcies a tots per aquest dia, i sobretot a l´Albert i la seva familia per acollir-nos tant bé a casa seva.
Fins aviat.
EL VIDEO

La presa trasera no ha quedat gaire be, ja que l´anclatge de la camera tindria que anar més darrera de la part del casc i la càmara tindria que apuntar més al terra,però l´intenció es el que compte, la pròxima sortirà millor.



dilluns, 22 de juny de 2009

LA MAXIMONTSENY


Desprès de veure el video de la baixada del turó, tots els "maleantes" de la comarca, van començar a tenir insomni i malestar, quan dormien nomes veien pedres...
I clar així no es pot viure, han passat 2 setmanes i la primera maximontseny es un fet.
A les 7:oo am els deu protagonistes, (trencas, st pol connection, i funs) estavem a l´estació de Sant Celoni preparats i disposats a començar l´aventura. Amb 4 cotxes hem pujat fins dalt de tot del turó de l´home, déu n´hi do quina rasca feia!!! En aquell moment l´emoció  es reflexava a totes les cares dels protagonistes i és que amb aquelles vistes i el mar de pedres que ens estava esperant se´ns feia la boca aigua. Sense entretindre´ns hem començat a baixar pel GR5. Amb les plujes dels ultims dies, la baixada s´ha transformat convertint-se més tècnica, han sortit nous xargalls, i les pedres estaven més relliscoses. Però qui ha dit que la vida és fàcil? i menys la d´un endurero?
Ha sigut una baixada llarga que hem disfrutat molt,dura fisicament i amb bastantes caigudes sense importancia. Tothom s´ha emportat algun regalet o bé en forma de caiguda o d´esgarrinxada  dels nombrosos arbustos de la zona. Crec que per ser una baixada mítica, mítica, nomes li faltaria que estigues un pél més neta i afegir-hi alguna variant que em descobert.
I qui diu que el tubeless és el present i el futur? tres punxades i totes amb tubeless je,je,je.
Al arribar a Fontmartina hem seguit pel GR5 fins el poble del Montseny. A partir d´aquí hi ha un abans i un desprès s´acaben les pedres i comença el "flow". El corriol és molt maco i estret,però li falta ser més tècnic pel meu gust, es molt rapid peró no te cap punt dificil.
Un cop arribats al poble del Montseny, i despres de baixar i baixar durant minuts i minuts hem esmorzat i fet un descans.
El territori trencacames  ens estava esperant, baixem fins les piscines i anem a buscar la pujada del Samont. Que no havieu dit que era una maxi?? je,je,je una hora pujant, amb uns desnivells importants, Cabronassos tot sigui per la causa i poder fer la cabreta i la anxova.
En el polell trobem uns quants trencacames que s´uneixen al grup.
Com m´agrada la cabreta, el terreny estava perfecte,es un corriol ideal per agafar tècnica amb curves tancades i força desnivell,tindre que anar-hi més sovint. La anxova es més curta però te un final molt bonic. A partir d´aquí es feia tard i encara teniem que anar a buscar els cotxes, així que els trencacames ens han acompanyat fins la cruïlla que porta a Palau i ens hem despedit. Els funandnyam i la Sant Pol Connection em planejat fins a Sant Celoni,on la kitty ens ha obsequiat amb unes cerveses i unes patates,  ha sigut el final de festa complert.
Un dia perfecte d´enduro, que ens ha deixat a tots servits i contents fins la pròxima.
Per cert desprès de la maxi en bici ha començat la maxi amb cotxe, en Joan ens ha pujat amb el seu 4x4 a buscar els nostres cotxes, pero noi com i va el tio, adelantant a tot déu i apurant a totes les curves, porta la velocitat a les venes, baixant el crack d´en juli ens ha fet una demostració de "trompos" a cada curva, i en jordi ( alies Ginesta je,je,je.) obria el camí  fotent-li al gas, i es que si encara ens quedava una mica d´adrenalina l´hem acabat de descarregar.
EL video el fare curtet, que no duri gaire, perque nomes s´ha gravat fins a fontmartina, ja que les piles de la càmara no estaven gaire carregades.


Els protagonistes del dia. No se si son els meus ulls o que pero hi veig un fun&nyam infiltrat,je,je,je.     foto:jaume


EL VIDEO:




dilluns, 15 de juny de 2009

CAMÍ RAL, JA SÓC UN BIKER!!!

EL meu amic Jordi de Sant Pol sempre ens deia els que no haviem fet el camí ral: " no sereu uns bikers fins que no feu el camí ral ".
Doncs ara i gràcies a una invitació seva que ens va fer la setmana passada, ja puc dir ben fort Que soc un biker!!!
Ja tinc en el meu poder una de les rutes top endureres per excelència. Ha costat acabar-la perque el meu estat físic no era el idoni per afrontar la ruta i això ajuntat amb la calor ha sigut una bomba apunt d´estellar, però el més important és acabar i acabar satisfet, com així ha sigut.
He disfrutat moltísim les trialeres; és un constant de pedres i escalons, i com diu en jordi es la meca del corriol, i és que la ruta amb un 90% transcorre per corriols d´un pam.
Apart hi han moltes pujades tècniques que els més trialeros disfrutant molt.
La part més negativa la calor que ha fet mella amb tothom i es que ni em vull imaginar fer el camí ral al octubre GUAU!!!.
La sortida es comença al bell mig de Terrassa i s´acaba a Sant Vicenç de Castellet,llavors toca tornar amb tren cap a Terrassa, surten més o menys uns 30 km.
Sembla mentida que al costat d´una urbe tant gran com Terrassa hi hagi una joia d´aquestes carecteristiques. Els paisatges son d´una gran bellesa i Montserrat t´acompanya al fons durant una gran part del recorregut.
Per ultim dir que la companyia ha sigut com sempre genial, pero haig d´agraïr molt la gentilesa que ha tingut el Ramon  (BETETRON) que ens ha fet de guia,ens ha mostrat tots el secrets del recorregut i m´ha soportat durant molta part del camí je,je,je Gràcies.
Hi ha tots els altres que us haig de dir que sou uns CRAPULES!!! ,que no ser com ho feu, pero que al vostre costat hem feu disfrutar i ser feliç com un nen. Gràcies.
AHHH!!! de les millors coses del dia, la clara que ens hem fotut al bar de l´estació, que em sembla que mai m´havia entrat tant bé, i segon l´indumentaria pseudo-endurera del Juli, increible és un crack ( vull veure fotos.)

EL VIDEO del dia.  21 minuts de corriols...





dilluns, 8 de juny de 2009

AVALL!!!

Diumenge m´havia proposat fer la baixada desde el turó de l´home fins la porta de casa i tot per trialera. Sí, si com llegiu més de 45 minuts de baixada sense una punyetera pujada. Una sessió de DH marato en tota regla, encara que de DH no tingui molt ja que les trialeres no son molt dificils,pero si d´una intensitat brutal.AL final del recorregut hi havia algun "repetxonet" pero res de l´altre món. Mai havia quedat tant agarrotat de braços ni de cames, ni a vallnord ni a cap lloc mare meva!!! Això si la cara de satisfacció que encara em dura avui, no me la treu ningú.
Es una baixada semblant com la que vam fer del sui- senglar, pero més llarga i amb més pedra durant el recorregut, encara que la trialera del sui te algun punt més dificil que la del turó,pero aquesta ultima te molt més "flow".
Comentar que la part de dalt, esta bastant abandonada, hi han llocs que costa avançar de la quantitat d´arbustos que hi ha, que gràcies a les lleis super proteccionistes faran que al final desapareixi el cami. Així funciona el pais prohibint i reprimint,sense donar cap solució en fi...
No descarto per la pròxima trialerada proposar una cosa semblant,pero això ja es veurà.
Bona setmana i sempre AVALL!!!

Aquí teniu el video, bastant resumit, pero igualment dura 18 min, a veure qui es capaç d´arribar al final. ja,ja,ja. 




dilluns, 1 de juny de 2009

Marxa Vallalta St Pol

Tres paraules, podrien definir el mati de diumenge que em viscut a Sant Pol. Corriols,diversió, i molta calor.
La marxa ha tingut 25 km i 1000 de desnivell, s´ha fet curta degut que era molt divertida i et passavant els km volant.
S´ha de reconèixer el gran curro que hi hagut ja que tots els corriols son "handmade" i molt ben parits. Tot el treball i paciencia  per  aconseguir aquest circuit ho sabem be els que ens dediquem a conservar i obrir nous camins i ho valorem molt.
Flow,flow,flow aquesta es una de les paraules que li agraden més en jordi (Jo_oN), i  realment es compleix en tots els corriols, diversió a punta pala, aixo si avui estavant molt secs i el sauló relliscava que donava gust, més d´un ha tingut algun ensurt.
La representació dels fun&nyam , o sigui en Sergi i jo, com es habitual darrerament, ens hem dirigit cap a Sant Pol sobre les 8:00h del mati, allà ens esperaven els trencacames (jaume-ferran-alberto-jose-Carles-pitu) i fins i tot en Jordi Gil molt recuperat de la lesió, que no ha fet la marxa, pero que ha volgut veure l´ambient.
La sortida era lliure, i aixi que em arribat de seguida ens em posat per feina, ja que feia una estona que els trencacames estaven esperant.Han anat passant els km i els corriols i jo he anat sempre al mateix ritmillo,sense patir gens hi anar fent,això si com que segurament portava la bici més radical de tota la pedalada anava tancant la grupeta,però ens anavem reagrupant en els avituallaments.Cal dir que l´organització ha estat molt bé, tant la senyalització com els avituallaments i cal fer una menció especial per la butifarra, Quin llamp de butifarra!!! i que be que ha anat!!! i si volies podies repetir!!!.
Doncs res més, ha sigut un dia guapo de mtb amb bona companyia.
A destecar la nova bici de ralli que tinc que s´ha portat com una campiona.. Titus el guapo amb 160mm davant i darrera ja,ja,ja.I es que un es un freaky i morirà freaky.




La primera foto sobre la titus. Gràcies sergi.


Els trenca en ple esforç. Foto:Sergiktt.

Una de les magnífiques vistes de les que vam gaudir.

Els trenca mentjant-se la recompensa.


En Sergi pensant "Estic molt a prop de Mataro potser que hi fagi una paradeta".



L´Alberto satisfet, saludant la càmara.
En Jaume barrinant noves sortides.

divendres, 29 de maig de 2009

VALLNORD VOL3

Després d´alguns dies de no acualitzar, degut a la feina que no em deixa gaires moments lliures, i com el que es promet es un deute, aquí teniu el video de una de les baixades de Vallnord, La Route 66, per mi la més facil de les baixades pero a la vegada de les més divertides.


dimarts, 19 de maig de 2009

VALLNORD VOL2


SEQÜÈNCIES

Aqui teniu les seqüències dels tres primers classificats, al mateix salt de la pedra.
Podeu comparar l´estil de cada un clickant l´imatge.
Steve Peat 
Gee Atherton

Greg Minnaar

dilluns, 18 de maig de 2009

VALLNORD VOL1

UCI mountainbike world cup.

"Papa quan sigui gran vull vindre a viure Andorra". Aquesta més o menys es la frase en francès que un nen li deia al seu pare marevellat del que veia i es el pensament que tinc jo cada vegada que creuo la frontera,previ escorcoll de la benamerita, i ja estic pensant en tornar.I es que Andorra amb els seus bikeparks enganxa; quan has  fet  una baixada, en vols fer una altre i així succesivament fins a reventar,es un "chute" d´adrenalina constant directe al teu cervell.
Ahir, pero no es tractava d´anar només al bikepark,sino que aprofitant que feien  una carrera de la copa del món, disfrutar d´ambdues coses. I renoi el pla va sortir perfecte.
No vam sortir molt aviat de Sant Celoni, 7:00h -7:15h, perque sabia que els 50 millors del món no baixarien abans de les 14:ooh i per tant tenia tot el mati per baixar.Despres de les tres hores de cotxe ja estava a la Massana davant el Pic negre,parada tècnica per comprar unes five-ten noves,que les que tinc estant bastant casquedetes, i apa cap a Pal (vallnord.)Quan arribo a dalt començo a veure tot el montatge de la carrera, un policia em diu que a dalt de tot no podre aparcar i que vagi tirant i aparqui on pugui, i clar com no podia ser d´una altre manera  deixo el cotxe davant de l´entrada de la route 66 i l´old school!!!. Quins nervis en cambio i cap avall, primer faig la maxiavalanche i després la route 66 i la old school +route 66 , per tornar més tard a la maxiavalanche. Al final 5 baixades ja que despres de la carrera vaig fer una ultima.La llàstima es que només estaven oberts els circuits de la part baixa de l´estació, pero això no va desmereixer en absolut el dia.
La route 66 i la old school son més facils que la maxiavalanche, però son increiblement divertides amb mesetes i curves peraltades una darrera l´altre i sobretot son rapidisimes.
La maxi és més tècnica sobretot la part final.
Despres de les 4 baixades seguides i acabar bastant baldat, tocava deixar els trastos al cotxe agafar la camera de fer fotos  i disfrutar dels pros del DH.
Quin luxe poder veure baixar el Steve Peat, en Sam Hill,en Gee Atherton, en Greg Minnaar... 
i com baixen!!! crec que els frens no saben que existeixen ,ja,ja,ja. Baixen a "fondo" i sempre encertant la traçada i colocant la roda davantera just per on ha de passar,increible!!.
A més a més si aquell circuit amb part l´has baixat, i veus com l´intentes baixar tu i com el baixen ells, et queda la boca oberta.
En la part esportiva, va guanyar el Steve Peat, i amb quin estil, qui diu que amb tanta alçada no es pot baixar fí,fí?
Segon en Gee, i tercer en Greg. La llàstima va ser la caiguda d´en Sam Hill al salt, perque segurament li hauria tret uns quants segons en el Peat i hauria guanyat.
Vaig  fer bastantes fotos i també algun video de les meves baixades que aniré posant durant la setmana.
En resum un dia perfecte i rodo que vaig acabar berenant-sopant una pizza en un restaurant de Andorra la Vella amb la familia.


L´ambient a Vallnord.

Per baixar també s´ha d´estar fort com un toro.
Steve Peat saltant.

L´heroi del dia xerrant tranquilament.

Zona de pedres que acabava amb una curva molt tancada.


Brendan Fairclough a la part més ràpida.

dilluns, 4 de maig de 2009

LA TRENCADUR


Ja està!!!, la 1ª edició de la trencadur és un fet. Despres de mesos de sentir- ne parlar i de veure com es curraven el recorregut els trencacames, i els nervis que tenien perque tot sortis be, nomes puc dir una cosa, Felicitats i gràcies per el dia d´enduro que hem viscut.
Desde el meu punt de vista la Trencadur fa honor al seu nom, es dura, dura, te el segell propi dels seus propietaris,ja,ja,ja.
Tots els fun&nyam sabem que quan fas un recorregut dels trencacames, les trialeres, primer les tens que suar amb unes bones pujades, i així ha sigut.
Es el que m´agrada d´ells ("son unos tipos duros" com deia la gent durant la ruta.) que tant et pujen la pujada més bèstia com baixen per la baixada més increible.
Encara que haig de puntualitzar, que la meva visio de la pedelada pot ser un pel subjectiva,ja que he estat tota la setmana malalt i el meu estat de forma era lamentable, i clar he acabat amb unes bones rampes, per cert la prova del delicte segur que la podeu veure al video del Sergi, perque el tio no en deixa passar ni una, i mentres estava al terra estirat i mol ben ates per el GPS s´ha recreat amb uns bons primers plans ja,ja,ja.
I ja que les pujades eren dures les trialeres han sigut fantàstiques hi havia molt corriol barrejat amb baixades molt pronunciades i tot això amanitzat amb salts,escales i pasarel.les per tots els publics.
El recorregut te zones molt tècniques que posen els pels de punta, com per exemple el primer salt que et trobes "made in Kulajy" que sembla mes  una rampa  d´ala delta que un salt ji,ji,ji.
Pero això si, per el qui no s´atraveix a fer salts besties despres en te molts de més petits per anar-se superant.
Per cert, tota l´organització ha sigut de luxe, la cursa estava molt ben senyalitzada i havien dos avituallaments, que encara que anavem dels ultims mai ens ha faltat de res.
L´unica pega la caiguda d´en Nico, que en un principi i per sort semblava més greu del que ha sigut al final. ANIMS NICO!!!  Segur que aviat et veiem donant pedals.
Els altres fun&nyam han tingut sort diversa. En Pep amb la seva flamant Dune que ha pogut exprimir bastant, amb molta mala sort a trencat la tija  hi ha abandonat. L´esther tot i portar "el guapo" semblava que portes la Zesty, perque ha posat la directe, i ja no l´hem vist més.
I l´ALeix en sergi i jo em anat fent xino- xano  repetint zones i fent fotos.
Avui tambè em tingut l´oportunitat de compartir ruta amb membres dels freemaresmes (en rubi i en Santi), pero renoi com esta de fort en Rubi, amb una banshee de més de 20kg ningu el podia seguir, al final tant ell com en Santi han apretat i ja no els hem vist fins la meta.
Tambe he tingut la sort de compartir ruta amb el Manolo(GPS) el creador de la diferent, i el seu amic Ramon, company de rampes, que l´un per l´altre ens em anat animant fins el final.
I en Carles, l´amic de l´aleix que tambe em compartit un bon tros de ruta, fins que ha agafat una bona pajara hi ha tingut que abandonar.
I es que avui amics trencacames ens heu destrossat!!! juas,juas,juas.
Ara bè, ens heu tractat  com uns reis, es un plaer compartir dies aixi amb vosaltres, no em cansaria de donar-vos les gràcies per tot, per el tracte, per la ruta i per el dinar que ha sigut collunut.

Gràcies.

Aqui teniu una petita mostra de com es veu la trencadur sobre la bici


Les fotos del ferran i el gps.


Els fun&nyam preparats per donar guerra.


En Sergi saltant el tallat natural.

En rubi saltant la fusta.

L´aleix feliç despres de saltar i haver-se fotut una pinya ja,ja,ja.

divendres, 24 d’abril de 2009

LA MAQUINARIA ES POSA EN MARXA.

Desde fa un mes faig vacances, sí vacances, de una de les feines que m´agraden mes, la d´investigar i obrir nous corriols. Però ahir em va tornar el "gusanillo", de cop vaig pensar amb uns comentaris d´en Joan Costa, que deia que tindríem que obrir una baixada mes DH, I au!!! cap al bosc em vaig dirigir.
Amb el Sergi, ja teniem una localització mig feta i crec que es pot començar a treballar a partir d´aquí.Ara toca alguns dies d´investigació i de mirar per on es fan passar les traçades, o sigui que si algú es vol apuntar de moment no s´ha d´ajupir l´esquena, ja,ja,ja.
Tot això  ho dic perquè a partir d´avui comença el  compte enrere per la III trialerada per olzinelles, despres de l´estiu i amb totes les novetats. Això si sense cap mena de pressió, que si no m´estreso ,ji,ji,ji.
I es que aquest estiu,  vull agafarm-ho diferent, a veure si puc convencer el Sergi que no fagi tanta carretera i junt amb els trencas montem alguna sortida èpica, estil (nuria,bateries de montserrat,cami ral ...) a part aquest any a veure si pujem a Vallnord i la Molina.

apa doncs...

Danny MacAskill

Ahir mirant per internet, vaig veure un video, que em va deixar flipat per la técnica que te el tio, i com que m´agrada compartir videos interesants aqui el teniu.
AAHH!!! va dedicat al "gran kulajy".


font:nsmb.com


dilluns, 20 d’abril de 2009

Enduraid.......la clàssica



Si els carreterus, o els rallieros tenen clàssiques, els endurerus (o els que intentem ser-ho ja,ja,ja.) tenim marcat a finals d´abril el calendari amb vermell, es l´hora de l´enduraid la ruta de totes les rutes endureres. Com cada any toca anar a Sant Joan de Vilatorrada, o Sant whistler de vilatorrada com diuen els d´allà. Aquest any durant tota la setmana ha estat molt estresant que si plouria que si no que si l´argila,que si l´any passat va ser un desastre, pero no sé si ha sigut el sant Whistler o que, pero avui ha fet un dia espeterant, el terreny estava de conya tenia molt grip i ha sigut la bomba.
D´entrada sempre costa aixecar-se a les 6:OO am,pero un cop posat entres ja en situació , i et comença a vindre aquell formigueig a la panxa de nervis previs a la cita.
Aquests nervis et passen quan arribes el lloc i veus l´ambientaso que hi ha i comences a saludar la gent.Com haviem fet fa dos setmanes vam quedar amb els freemaresmes a l´autopista i desprès tot junts amb comitiva  ens hem dirigit cap  a Sant Joan. Allà ens hem reunit tots amb el nostres inseparables amics trencacames i amb la secció fun and nyam de Cardedeu els mosqueters (amb la baixa molt notoria d´en yago que avui li tocava treballar), Però amb l´incorporaciò d´un nou mosqueter en juan Carlos, que ha deixat el pavelló molt alt dels mosqueters.
Aquesta vegada he fet al reves que a la diferent i no he començat gens fort m´he dedicat a disfrutar, de  cada trialera, i de cada salt i es que l´Enduraid es una ruta increible , no et deixa respirar d´emocions, es molt corriolera i no es  gaire dura fisicament. No he patit gens i s´ha fet molt curta, hauria estat 2 hores més pujant baixant i saltant, i es que he disfrutat molt.
Es el tercer any que hi vaig, el primer va ser una mica de prova, el segon amb la pluja va ser molt deslluit, i aquest any ha sigut la confirmaciò de que es una ruta de puta mare.
Les trialeres no es que siguin molt dificils,menys algun punt en concret, pero la barreja de corriol amb trialeres i amb salts per tots els públics fa que sigui increible.
Quan arribes a la zona only bikers veus el somriure i la felicitat de la gent de compartir un dia tant especial.
Crec que es la pedalada que reflexe més bé (junt amb la diferent i proximament esperem que la trencadur) la filosofia endurera del bon rotllo.
La ruta en si ha sigut la de sempre amb alguna novetat,pero es que sincerament no necessita gaires retocs,casi tota l´he fet amb els mosqueters ( en Housey,en Victor i en Juan Carlos), que ens ho hem passat pipa repetint zones.I tambè aquesta vegada he tingut l´oportunitat de rodar amb els freemaresme (en Ruby, l´Abel, el Jose i el Santi)  que son una colla collunuda i que no paren de fer conyes i crear ambient, son uns maquines sobre la bici i com a persones.
AH! i també amb l´Albert de Girona, que li he probat la demo i quin merit te fer rutes amb aquesta bici i un sol plat.
Dels trencacames ja no dic res perque es evident que son com la meva colla, i es un plaer rodar tants caps de setmana junt amb ells (avui eren en Jordi "kulajy", en Jordi Gil, l´Alberto i en Jaume). 
I es que es un plaer compartir ruta amb gent així, ja que sense ells no seria el mateix.
De coses negatives destecar, que soc un desastre, i el no portar piles de recanvi, la càmara que portava al casc ha gravat poca estona i tot el que tinc no val gaire la pena. Encara que us haig de dir que si voleu veure videos guapos, tant l´Abel en la seva web,com en Sergi en el seu blog en penjaran.
I la segona es comprovar que cada vegada som menys funs que ens apuntem a les cites endureres, a veure si això va canviant en les pròximes cites.

Pero deixant de banda aquests punts ha sigut un dia fantàstic, si heu arribat fins aqui heu vist que la paraula que es repeteix més es disfrutar. i es que l´Enduraid es fun ,fun ,fun.

fotos 



En sergi volant la " super"



L´abel també a la super i amb molt estil




En jordi gil a la mini, pero tambe va fer l´only bikers



En jose a la super i demostrant de la pasta que estant fets els freemaresmes


En victor el mosqueter.


En kulajy sense comentaris stumpjumper 120mm.

En santi amb l´intense de rally increible.


En ruby express i les seves volades.


I aquest, em sembla que no el conec pero te un "estilaso" que ti cagues ja,ja,ja.


Totes les fotos son de gerard xl i de l´albert.

dissabte, 18 d’abril de 2009

La prohibida

El divendres tocava sortida per entrenar una mica. Amb l´Esther hem decidit de fer una ruta clàssica. Can draper fins a Can Valls coll butí, baixada de coll butí i la prohibida fins l´autopista.
Hem començat tranquilament, de seguida hem vist que el temps amenaçava hi ha començat a ploure una mica,pero la sorpresa no ha sigut aquesta sino que a l´altura de Can valls direcció coll butí sento un soroll, em giro i  tu en Joan " el jefe" esprintant per agafar-nos.
Ha decidit venir amb nosaltres, ja que ell tenia pensat fer més km, pero el temps estava cada vegada pitjor.
A dalt de tot a Coll butí,ja plovia molt més, llavors jo he tret la càmera per gravar la baixada i provar com va la go pro amb pluja i aquí teniu el resultat:

AH! per cert no us perdeu el minut 4 amb 18 segons i es que "el jefe" es un mestre i decideix
caure amb el tall de cançó a cançó, vaja un geni... ja,ja,ja.



dijous, 16 d’abril de 2009

GO PRO HERO

Avui he estat provant la nova càmera go pro al final de la baixada de la remor.
Com veureu te menys qualitat que la de fotos, pero també te avantatges:
1. Es molt petita i cap a tot arreu.
2. Va protegida amb una carcassa indestructible, que ja et pots fotre una pinya que el que es farà mal seras tu.
3. Te un super angular que agafa molt.
4.possiblitat de posar-la en qualsevol lloc de la bici i fer punts de vista increïbles.
5. pesa molt poc.

Les desvantatges:
1. que podria tenir més qualitat.
2.Poques opcions de configuració.
3.No te pantalla per veure el que estas enfocant, encara que es habitual en aquestes càmeres tant petites.
Resumint, crec que es una càmera, sense pretencions, i es una companya ideal per les trialeres i els llocs més extrems, a on no es te nassos de posar a gravar la càmera d´ultima generació super carísima.
A més amb una mica de pràctica pots aconseguir uns punts de vista al.lucinants, inimaginables amb altres càmeres.
El preu es dels més asequibles del mercat, ja que si vols una càmera amb mes qualitat i les mateixes carecterístiques t´has de gastar un "paston".

Deixo un video de pocs segons,com a mostra,ja que avui nomes m´he dedicat a veure com funcionava i agafar diferents angles, i tots els videos son bastant repetitius.
Per cert al final de la baixada de la remor, m´he trobat destrossat l´ultim escaló, hi he tingut que arreglar-lo. No sé si han sigut motos o que, pero algu hi ha passat.




video del cedric i el lopes amb la mateixa càmera.

divendres, 10 d’abril de 2009

PROVES

Ahir, vaig estar provant de gravar amb un invent "casero", alguna baixada fun&nyam. Com vereu, els resultats no son gaire satisfactoris, ja que la càmera no te prou angular,  enfoca massa al terra i vibra bastant.
Malgrat tot em feia gràcia mostrar la meva primera gravació "on board".



dilluns, 6 d’abril de 2009

"THINK DIFERENT"



DIFERENT 2009

Com el seu nom indica, es una pedalada "diferent" sobretot per l´ambient que creen els organitzadors i com es curren les zones del recorregut.Es una festa de l´enduro, de l´estil enduraid però per mi molt més dura físicament. Realment vam acabar tots bastant baldats.
A les 6:30h del mati (quina mandra tu!!!) vam quedar tres intrepits fun&nyam (En Joan, en Sergi i jo) disposats a dirigir-nos cap a Sallent. A mitja autopista ens vam trobar amb els freemaresme i ja a Sallent els nostres amics trencacames ens estaven esperant per començar el "sarao".
A la sortida a davant de tot, els ralliman, amb la cara de concentració o de stress habitual, i darrera tots els endureros i clans varis: (Accmics,freejulitos,freebikers,xiulets,bikeesplugues,St Polencs amb en jo-on al capdavant,freemaresmes,trencacames...  a i tambè fun & nyam) bastant, bastant desestresats,fent el primer mos del dia amb uns crossenets de xocolata i altres pastes que aquella hora anaven molt bé.
A les 8:00h donen la sortida  desde la plaça de Sallent al costat de les mítiques escales i au cap amunt que fa pujada. Els trencacames comencen a tirar fort a ritme de ralli,no d´enduro i jo que soc un inconcient i sempre caic de quatre potes a les trampes  dels trenca els segueixo, mentrestant en Joan i en Sergi amb molt de seny es queden a darrera amb els freemaresme.
Coi de Kulajy quin ritme que posa, adelantem a gent amb bicis rigides i tot, (Al final acabaria pagant aquest esforç del començament),  de seguida arriben els primers salts. Allà hi ha un embus  important, perquè en aquesta pedalada cada salt, cada trialera es una festa i es celebra les proeses dels bikers amb gran alegria. En Jaume i jo veien la situació decidim seguir i no esperar el nostre torn, els salts no eren gaire alts, i segur que els hauria saltat, pero entre la cua i tota l´expectació seguim per no perdre el ritme.Ara ja toca el torn dels corriols i les trialeres, vinga pedres, escalons i curves, que divertit!!! 
Hi ha algun pas una mica complicat però mes o menys es fa tot sense problemes, al final acaba amb un corriol amb molt de flow i curves.
El terreny està perfecte, jo em pensaba que trobariem fang però no, i les fustes tambe estant amb les millors condicions.
Despres d´una mica de pista arribem al primer avituallament, quina passada 2 avituallaments complets en tota la cursa, i la gent que esta allà  super amable. S´ha de felicitar a l´organització
tant per els avituallaments, com per la senyalització de tot el recorregut.
En les parades per repostar es on es pot palpar més  l´ambient d´una pedalada d´enduro, tot son conyes,  a les proeses fetes a l´estat fisic...  és un ambient d´amics de gent que te un mateix fi en comú passar- ho bé  i disfrutar amb els altres. 
Despres de reagrupar-nos tots i refer-nos una mica seguim, a partir d´aqui ja veig que em tocarà anar amb els de darrera xino xano i anar aguantant.  Els trenca més en forma amb en sergi tirant davant,i  jo amb quedo amb en Joan en Jordi Gil i el seus amics més endarrera i així va ser fins el final al bikepark. En Joan que anava molt dur d´amortiguador li treu aire, i  apa ens tirem tots dos per la trialera. Que bé que va anar darrera un descender i et vagi marcant les traçades, el final del cami s´acaba amb un marge que era dels més comentats al foro, en Joan el baixa com res i jo darrera ell ni m´entero i ja soc abaix. 
2ºn avituallament , menjem una mica i au a buscar la que diuen que es la trialera més bèstia del recorregut. A dalt de tot hi ha una vista molt guapa, fem la foto pertinent i cap abaix.Realment hi han 2 o 3 escalons que els veus i et miren molt malament ja,ja,ja. Els passem com podem,haig de posar algun peu i en un en foto la primera i única nata del dia sense conseqüències. En aquest punt del recorregut estic molt tocat i encarcarat i segurament que amb unes altres condicions no hauria caigut.  A  partir d´ara toca sobreviure, però es que encara no arribat el més guapo de tot, la zona de pasarel.les.
Si hi ha una joia de la corona a la diferent, aquesta es tota la zona de bikepark al final de tot.
Aquest any l´han ampliat molt i realment hi ha un curro impresionant, i tenen salts, north shores, wallrides, balancins...
Es un lloc ideal per aprendre a baixar i saltar fustes, tot està molt ben preparat i dissenyat perquè els principiants o els més experts disfrutin com camells.
Quina llàstima que Sallent no estigui més a prop sino hi anava cada cap de setmana!!!
Quant vaig arribar aquest punt vaig fer el que vaig poder,però com vaig disfrutar encara que estigues destrossat, vinga pasarel.les i  fusta i més fusta i es que aquest any et trobes com 20 fustes per tot el recorregut i es clar n´hi ha per tots els nivells.
I per rematar sino en tens prou queden les escales que et porten directe a Sallent.
Hem aconseguit l´objectiu!!!
Ara toca la recompensa, barra lliure del que vulguis, de cervesa de botifarra...,pots repetir el que vulguis. Quins tipus aquests de Sallent com s´ho munten son increibles.
Els primers en arribar vam ser en Jaume, en Joan, i jo i no perque fossim els mès forts,sino perque erem els que teniem més gana. Com veieu en aquest especte guanyem 2-1  els trencacames ja,ja,ja.

Els altres van arribar una mica més tard esgotats de repatir els salts, sobretot en Sergi que sempre que pot repeteix les seves magnífiques volades.

Resumint ha sigut una molt bona experiència, estic content perque he tornat a saltar que feia molt temps que no ho  provava. El recorregut és molt guapo i si li hem de buscar un pero, podem dir que li sobre una mica de pista i que al final al bikepark i arribes una mica fos i no pots disfrutar tot el que voldries.
Però evidentment compensen mes totes les coses positives i clar com deia el lema de Apple:

"THINK DIFERENT".



EN KULAJY FENT DE LES SEVES.




fotos dels fun&nyam by bicis FA-SOL






fotos by carpy