VALLNORD VOL3

Després d´alguns dies de no acualitzar, degut a la feina que no em deixa gaires moments lliures, i com el que es promet es un deute, aquí teniu el video de una de les baixades de Vallnord, La Route 66, per mi la més facil de les baixades pero a la vegada de les més divertides.

VALLNORD VOL2

SEQÜÈNCIES

Aqui teniu les seqüències dels tres primers classificats, al mateix salt de la pedra.

Podeu comparar l´estil de cada un clickant l´imatge.

Steve Peat 

Gee Atherton

Greg Minnaar

VALLNORD VOL1

UCI mountainbike world cup.

"Papa quan sigui gran vull vindre a viure Andorra". Aquesta més o menys es la frase en francès que un nen li deia al seu pare marevellat del que veia i es el pensament que tinc jo cada vegada que creuo la frontera,previ escorcoll de la benamerita, i ja estic pensant en tornar.I es que Andorra amb els seus bikeparks enganxa; quan has  fet  una baixada, en vols fer una altre i així succesivament fins a reventar,es un "chute" d´adrenalina constant directe al teu cervell.

Ahir, pero no es tractava d´anar només al bikepark,sino que aprofitant que feien  una carrera de la copa del món, disfrutar d´ambdues coses. I renoi el pla va sortir perfecte.

No vam sortir molt aviat de Sant Celoni, 7:00h -7:15h, perque sabia que els 50 millors del món no baixarien abans de les 14:ooh i per tant tenia tot el mati per baixar.Despres de les tres hores de cotxe ja estava a la Massana davant el Pic negre,parada tècnica per comprar unes five-ten noves,que les que tinc estant bastant casquedetes, i apa cap a Pal (vallnord.)Quan arribo a dalt començo a veure tot el montatge de la carrera, un policia em diu que a dalt de tot no podre aparcar i que vagi tirant i aparqui on pugui, i clar com no podia ser d´una altre manera  deixo el cotxe davant de l´entrada de la route 66 i l´old school!!!. Quins nervis en cambio i cap avall, primer faig la maxiavalanche i després la route 66 i la old school +route 66 , per tornar més tard a la maxiavalanche. Al final 5 baixades ja que despres de la carrera vaig fer una ultima.La llàstima es que només estaven oberts els circuits de la part baixa de l´estació, pero això no va desmereixer en absolut el dia.

La route 66 i la old school son més facils que la maxiavalanche, però son increiblement divertides amb mesetes i curves peraltades una darrera l´altre i sobretot son rapidisimes.

La maxi és més tècnica sobretot la part final.

Despres de les 4 baixades seguides i acabar bastant baldat, tocava deixar els trastos al cotxe agafar la camera de fer fotos  i disfrutar dels pros del DH.

Quin luxe poder veure baixar el Steve Peat, en Sam Hill,en Gee Atherton, en Greg Minnaar... 

i com baixen!!! crec que els frens no saben que existeixen ,ja,ja,ja. Baixen a "fondo" i sempre encertant la traçada i colocant la roda davantera just per on ha de passar,increible!!.

A més a més si aquell circuit amb part l´has baixat, i veus com l´intentes baixar tu i com el baixen ells, et queda la boca oberta.

En la part esportiva, va guanyar el Steve Peat, i amb quin estil, qui diu que amb tanta alçada no es pot baixar fí,fí?

Segon en Gee, i tercer en Greg. La llàstima va ser la caiguda d´en Sam Hill al salt, perque segurament li hauria tret uns quants segons en el Peat i hauria guanyat.

Vaig  fer bastantes fotos i també algun video de les meves baixades que aniré posant durant la setmana.

En resum un dia perfecte i rodo que vaig acabar berenant-sopant una pizza en un restaurant de Andorra la Vella amb la familia.

L´ambient a Vallnord.

Per baixar també s´ha d´estar fort com un toro.

Steve Peat saltant.

L´heroi del dia xerrant tranquilament.

Zona de pedres que acabava amb una curva molt tancada.

Brendan Fairclough a la part més ràpida.

LA TRENCADUR

Ja està!!!, la 1ª edició de la trencadur és un fet. Despres de mesos de sentir- ne parlar i de veure com es curraven el recorregut els trencacames, i els nervis que tenien perque tot sortis be, nomes puc dir una cosa, Felicitats i gràcies per el dia d´enduro que hem viscut.

Desde el meu punt de vista la Trencadur fa honor al seu nom, es dura, dura, te el segell propi dels seus propietaris,ja,ja,ja.

Tots els fun&nyam sabem que quan fas un recorregut dels trencacames, les trialeres, primer les tens que suar amb unes bones pujades, i així ha sigut.

Es el que m´agrada d´ells ("son unos tipos duros" com deia la gent durant la ruta.) que tant et pujen la pujada més bèstia com baixen per la baixada més increible.

Encara que haig de puntualitzar, que la meva visio de la pedelada pot ser un pel subjectiva,ja que he estat tota la setmana malalt i el meu estat de forma era lamentable, i clar he acabat amb unes bones rampes, per cert la prova del delicte segur que la podeu veure al video del Sergi, perque el tio no en deixa passar ni una, i mentres estava al terra estirat i mol ben ates per el GPS s´ha recreat amb uns bons primers plans ja,ja,ja.

I ja que les pujades eren dures les trialeres han sigut fantàstiques hi havia molt corriol barrejat amb baixades molt pronunciades i tot això amanitzat amb salts,escales i pasarel.les per tots els publics.

El recorregut te zones molt tècniques que posen els pels de punta, com per exemple el primer salt que et trobes "made in Kulajy" que sembla mes  una rampa  d´ala delta que un salt ji,ji,ji.

Pero això si, per el qui no s´atraveix a fer salts besties despres en te molts de més petits per anar-se superant.

Per cert, tota l´organització ha sigut de luxe, la cursa estava molt ben senyalitzada i havien dos avituallaments, que encara que anavem dels ultims mai ens ha faltat de res.

L´unica pega la caiguda d´en Nico, que en un principi i per sort semblava més greu del que ha sigut al final. ANIMS NICO!!!  Segur que aviat et veiem donant pedals.

Els altres fun&nyam han tingut sort diversa. En Pep amb la seva flamant Dune que ha pogut exprimir bastant, amb molta mala sort a trencat la tija  hi ha abandonat. L´esther tot i portar "el guapo" semblava que portes la Zesty, perque ha posat la directe, i ja no l´hem vist més.

I l´ALeix en sergi i jo em anat fent xino- xano  repetint zones i fent fotos.

Avui tambè em tingut l´oportunitat de compartir ruta amb membres dels freemaresmes (en rubi i en Santi), pero renoi com esta de fort en Rubi, amb una banshee de més de 20kg ningu el podia seguir, al final tant ell com en Santi han apretat i ja no els hem vist fins la meta.

Tambe he tingut la sort de compartir ruta amb el Manolo(GPS) el creador de la diferent, i el seu amic Ramon, company de rampes, que l´un per l´altre ens em anat animant fins el final.

I en Carles, l´amic de l´aleix que tambe em compartit un bon tros de ruta, fins que ha agafat una bona pajara hi ha tingut que abandonar.

I es que avui amics trencacames ens heu destrossat!!! juas,juas,juas.

Ara bè, ens heu tractat  com uns reis, es un plaer compartir dies aixi amb vosaltres, no em cansaria de donar-vos les gràcies per tot, per el tracte, per la ruta i per el dinar que ha sigut collunut.

Gràcies.

Aqui teniu una petita mostra de com es veu la trencadur sobre la bici

Les fotos del ferran i el gps.

Els fun&nyam preparats per donar guerra.

En Sergi saltant el tallat natural.

En rubi saltant la fusta.

L´aleix feliç despres de saltar i haver-se fotut una pinya ja,ja,ja.