divendres, 19 de novembre del 2010

REFORMES


Ja fa setmanes que estem millorant un dels nostres circuits, d´entrenament, La pineda.
Estem construint nous peraltes i nous salts.
Tot perquè el circuit tingui més "flow" i ens ajudi a millorar la nostre tècnica sobre la bici.
Encara queda fer-hi moltes millores, però per alguna cosa és comença.


EDITO: LA PINEDA ja no existeix al amo se li va acudir arrassar amb tot el que trobava.
no comentaré res al respecte, em guardo l´opinió.
Ara només ens queda els records de les hores que em passat junts.



PERALTE BY LITUS DESIGNS.

divendres, 3 de setembre del 2010

VALLNORD 2010

EL divendres 27 d´agost en Litus i jo vam pujar a Vallnord. Amb un pla maquievèlic en Litus, va aconseguir que les nostres dones anessin a dormir juntes a vic amb el petit Jan, i de passada nosaltres aprofitavem per anar a Vallnord je,je,je.
Ens vam quedar a dormir a la Molina el dijous per la nit i l´endemà cap a Vallnord falta gent a tancar la temporada de bikeparks.
La primera baixada per anar agafant contacte amb les pistes, la route 66, sincerament em vaig quedar bastant decepcionat, molt trinxada, la gràcia d´aquesta baixada és que sigui fluida i no plena de trancos pel mig.
En aquell moment vam pensar que el dia seria un desastre, a més a mi, el fre no em responia gaire bé i en Litus tenia les pastilles del fre ben gastades, per tant la primera baixada un fiasco.
Vam decidir d´ arreglar els frens i concentrar-nos a la part alta de l´estació, a veure si allà les pistes estaven millor.
Realment si que hi havia diferència, la pista del cubil amb les seves mesetes està divertida ideal per apendre a saltar i la maxi també és bastant guapa.
Però la pista que vam fer més juntament amb la del cubil va ser la "cedric gracia" o sigui la negre, la mitica baixada de la W.C.
Diriem que és la pista més de downhill que hi ha al park, realment és de les més tècniques juntament amb la part final de la maxi. Com que estava una mica trinxada li donava aquell puntillo guapo de dificultat a alta velocitat.
Per mi el millor del dia, la primera baixada va ser de contacte, llavors en mica en mica a cada baixada la feiem més ràpid.
3 any consequtiu anant a Vallnord, i mai m´ha decepcionat, mira que aquest any hi anava amb predisposició, ja que eren els comentaris que feia la gent, de trobar-me les baixades fetes pols i molt mal cuidades,pero noi ,tant per part del Litus com meva coincidim a dir que vam passar un dia de putísima mare, sense estres ni cues, amb les pistes per nosaltres i disfrutant de la part alta de l´estació, que és la que haviem recorregut menys.
Ara si que puc comparar entre els dos bikeparks d´Andorra i dic, que en condicions al 100%, Vallnord s´adequa més als meus gustos, però que grandvalira te més zones divertides de flow ,sempre recordare la meva primera baixada per la pista avet.
Per tant jo recomanaria anar els dos, perquè crec que son complementaris i tenen coses diferents.


D´aqui uns dies si puc penjare un petit video.

dijous, 22 de juliol del 2010

GRANDVALIRA



Aquest diumenge passat vam pujar a Grandvalira, feia un any que anava darrera la gent per anar-hi. Encara no hi havia estat, i volia comparar-ho amb Vallnord i la Molina els altres bikeparks que ens queden més aprop.
Grandvalira no em va defraudar, potser esperava més pedra i alguna baixada de DH pur, però en general les baixades son molt divertides sense una gran dificultat tecnica, i per tots els nivells.
Son pistes més "artificials" o sigui més treballades peraltades... que altres bikeparks i en general molt ràpides, un exemple son les paraboliques de la part de dalt del bikepark.
Em va agradar molt L´AVET (negre) potser la de més dificultat tècnica, amb la paret que crec que ningu va saltar, i la cova que la vam fer del tiron, també va estar molt bé.
Els reptes els trobes amb el moduls de fusta que vas trobant (tallats, steps ups...) o mesetas, jo aqui vaig fer el que vaig poder, ara tant en rubi com en Litus es trobaven a la seva salsa i no és van deixar de fer res, sobretot en Rubi que amb "un más dificil todavia" és va fotre una megaostia ,per sort sense cap conseqüència.
Crec que els 6 "Trinxaraires" que vam pujar Andorra ens ho vam passar com nens amb sabates noves, i tots repetiriem avui mateix si poguessim.
Ara moltes vegades hi ha un "però", i en el meu cas personal, és que vaig rebentar el freno, amb la consequent perdua de tres baixades, una altre vegada anirà millor.

Resumint, un dia per recordar, de la fusió del Gualba TEAM amb els Freemaresmes va sortir una bona barreja.
Fins la pròxima , que espero que sigui aviat.



GUILLEM



JOAN



SERGI

RUBI


LITUS




FOTOS:LITUS

VIDEO SERGI: http://www.vimeo.com/13510815

dimecres, 14 de juliol del 2010

divendres, 18 de juny del 2010

REMONTES GUALBA

juas,juas,juas L´estil gualba, inconfusible...


dilluns, 19 d’abril del 2010

Gualba sessions

Aquest cap de setmana a tocat anar al bikepark de gualba que en Litus esta construint.

Amb una setmana ha fet una linea molt divertida amb salt, meseta,peralte i un puja i baixa.

Ara diu que tocara fer salts més alts jo ja tremolo de pensar-hi ji,ji,ji.

video:

dimarts, 30 de març del 2010

GR5

Bona sortida la del diumenge amb practicament tota la mafia. Vam fer el famós GR5 d´Aiguafreda.
La ruta, la clàssica de pujar d´aiguafreda al pla de la calma del pla de la calma al tagamanent baixada pel GR5 i finalització un altre cop a aiguafreda.
La pujada és va fer per pista "matxacona" d´anar fent, fins dalt al pla de la calma,llavors tocava fer un tros de l´esmentat pla, que de pla no en te res, però tot l´esforç valia la pena, per poder disfrutar una de les baixades 100% natural, més floweres que conec, per mi és un clàssic de la zona.
Divertida, amb arrels, amb molta pedra i que és pot baixar a pinyó, si senyor!!! una baixada que deixa en bon gust de boca a tothom.

mini video del GR5


GR5 from masdi on Vimeo.

diumenge, 21 de març del 2010

"ELS TUBOS"


Aquesta setmana, sortida amb la penya "Gualba" per probar el pepino d´en Litus.Desprès de tots els preparatius ( anar a mangar porexpans i cartrons per tot Gualba ja,ja,ja.) i posar les bicis en el superemolc d´en Joan, ens hem dirigit cap a st fe. Alla foto de rigor i cap abaix a buscar els tubos.La primera zona per una pista bastant ample ple de pedres, divertida però no mataba, llavors arribem als tubos i la catastrofe...
Ple d´arbres caiguts per la tormenta de neu.Jo m´he volgut fer el "listillo" i per intentar no tindre que baixar de la bici, amb tiro pel marge, s´enganxa una branca a la roda i apa sortida pel manillar je,je,je. Doncs bé, tota la baixada ha sigut bastant patètica, era molt difícil avançar pels arbustos i arbres caiguts.Al final hem abortat la baixada pels tubos radicals i hem anat a parar a la pedrera.A partir d´aqui ha vingut el millor del dia, baixada fins el racc per un cami ple de pedres i escalons( que en joan conexia), sens dubte molt divertit.
En resum sortida, perque en litus es dongui compte que la seva bici no baixa ràpid, es que vola per sobre les pedres je,je,je.
Ara ja ser quina bici vull quan sigui gran!!!


"EL PEPINO"

El superemolc descender

Els 4 "maleantes"



Video del litus, que com sempre passa en els videos, sembla que baixi un escalonet, però realment feia bastanta impressió l´escaló.

LITUS DH1 from masdi on Vimeo.

dimecres, 13 de gener del 2010

OLZINELLADA

Despres de unes quantes setmanes, fer un resum exacte del que va ser l´olzinellada, seria com posar un partit per la tv  de fa dos mesos, que a ningú l´intereseria gaire, per tant parlare més de sensacions.
Per mi l´Olzinellada no es una kdd,ni una endurada, ni una reunio,és quelcom més especial,és la plasmació d´hores i hores  de treball amb sol, amb pluja, amb vent,de solitud enmig del bosc espès,a vegades trencada per la fressa d´algun cabirol o un senglar, de natura,però també de  bronques de la familia, de sortir ràpid de la feina per menjar un bocata i anar a cavar una mica... en fi d´irracionalitat, però d´energia i vida.
Això fa que aquestes baixades siguin les més especials per mi, ni la millor baixada de qualsevol bikepark ni el millor bosc del North Shore Canadenc, ni el descens més abrupte que us podeu imaginar,res si podria posar al costat, i no és perque siguin millor, ni més divertides, ni més tècniques, simplement és que son més especials perquè les he parit i suat.
Gràcies a tots per l´assitència fins  aviat.

ANY NOU BICI NOVA.


Desprès de tindre parat el bloc durant un temps, torno per presentar la nova montura per aquesta temporada.La Bruja, una bici de 180mm, es el que en diuen una freeride trail, esta dintre de l´orbita del que representava l´antiga orange patriot. Bicis camaleonicas que depen com la vesteixis son més una cosa que una altre. Evidentment no es una dh pura, ni una freeride extrema,ni una enduro, Doncs que és?.Suposo el que un vol, jo encara ho estic descobrint i segur que viure grans experiències amb ella.