Diumenge 17 a les 16:30 quedem en Guillem, en Litus i jo per anar a la Ballena,perquè encara no hi havien estat i és morien de ganes d´anar-hi.La veritat que jo els hi havia mitificat molt, per mi és la millor baixada de la comarca sense excepció, i tenia por que no els i fes el pes.
Com amfitrió teniem que tenir en Pau Misser, però per uns problemes d´ultima hora no va poder vindre, per tant em tocava a mi mostrar totes les traçades possibles del circuit.
Les primeres baixades van ser de tanteig, parant i mirant la traçada, que per cert, ni han moltes més desde l´ultima vegada que i vaig anar.
Ràpidament tant en litus com en guillem van agafar el ritme, i ja baixaven gggaaaassss avall, i clar quan passa això apareix el tant famós síndrome Ballena, que és imposible de curar.Mai vols que arribi l´ultima baixada i quan acabes ja estàs fent plans per tornar-hi anar, si cal la setmana següent.
Litus, Guillem no us preocupeu, tots hi hem passat i seguim amb el mateix mono que el primer dia.
