dilluns, 18 de maig del 2009

VALLNORD VOL1

UCI mountainbike world cup.

"Papa quan sigui gran vull vindre a viure Andorra". Aquesta més o menys es la frase en francès que un nen li deia al seu pare marevellat del que veia i es el pensament que tinc jo cada vegada que creuo la frontera,previ escorcoll de la benamerita, i ja estic pensant en tornar.I es que Andorra amb els seus bikeparks enganxa; quan has  fet  una baixada, en vols fer una altre i així succesivament fins a reventar,es un "chute" d´adrenalina constant directe al teu cervell.
Ahir, pero no es tractava d´anar només al bikepark,sino que aprofitant que feien  una carrera de la copa del món, disfrutar d´ambdues coses. I renoi el pla va sortir perfecte.
No vam sortir molt aviat de Sant Celoni, 7:00h -7:15h, perque sabia que els 50 millors del món no baixarien abans de les 14:ooh i per tant tenia tot el mati per baixar.Despres de les tres hores de cotxe ja estava a la Massana davant el Pic negre,parada tècnica per comprar unes five-ten noves,que les que tinc estant bastant casquedetes, i apa cap a Pal (vallnord.)Quan arribo a dalt començo a veure tot el montatge de la carrera, un policia em diu que a dalt de tot no podre aparcar i que vagi tirant i aparqui on pugui, i clar com no podia ser d´una altre manera  deixo el cotxe davant de l´entrada de la route 66 i l´old school!!!. Quins nervis en cambio i cap avall, primer faig la maxiavalanche i després la route 66 i la old school +route 66 , per tornar més tard a la maxiavalanche. Al final 5 baixades ja que despres de la carrera vaig fer una ultima.La llàstima es que només estaven oberts els circuits de la part baixa de l´estació, pero això no va desmereixer en absolut el dia.
La route 66 i la old school son més facils que la maxiavalanche, però son increiblement divertides amb mesetes i curves peraltades una darrera l´altre i sobretot son rapidisimes.
La maxi és més tècnica sobretot la part final.
Despres de les 4 baixades seguides i acabar bastant baldat, tocava deixar els trastos al cotxe agafar la camera de fer fotos  i disfrutar dels pros del DH.
Quin luxe poder veure baixar el Steve Peat, en Sam Hill,en Gee Atherton, en Greg Minnaar... 
i com baixen!!! crec que els frens no saben que existeixen ,ja,ja,ja. Baixen a "fondo" i sempre encertant la traçada i colocant la roda davantera just per on ha de passar,increible!!.
A més a més si aquell circuit amb part l´has baixat, i veus com l´intentes baixar tu i com el baixen ells, et queda la boca oberta.
En la part esportiva, va guanyar el Steve Peat, i amb quin estil, qui diu que amb tanta alçada no es pot baixar fí,fí?
Segon en Gee, i tercer en Greg. La llàstima va ser la caiguda d´en Sam Hill al salt, perque segurament li hauria tret uns quants segons en el Peat i hauria guanyat.
Vaig  fer bastantes fotos i també algun video de les meves baixades que aniré posant durant la setmana.
En resum un dia perfecte i rodo que vaig acabar berenant-sopant una pizza en un restaurant de Andorra la Vella amb la familia.


L´ambient a Vallnord.

Per baixar també s´ha d´estar fort com un toro.
Steve Peat saltant.

L´heroi del dia xerrant tranquilament.

Zona de pedres que acabava amb una curva molt tancada.


Brendan Fairclough a la part més ràpida.

2 comentaris:

  1. Va parir al final no ens hem vist David!!!!
    Amb l'emoció no ens hem trucat mutuament eh!!!

    Per l'ho vist has disfrutat més que jó , si ho sé pujem amb les bicis , quin mono de baixar baig pillar nano...jejeje

    Salut i pedals!!

    ResponElimina
  2. si que hi vaig pensar, el que passa que fins les 14:15H, no vaig pujar a veure la carrera, i creia que fent tot el circuit a peu ens veuriem, pero no va ser aixi i a més em vaig liar a fer fotos.

    salut.

    ResponElimina