dilluns, 3 d’agost del 2009

NÚRIA, (ja tenim el triplet).



Núria ha sigut d´aquelles sortides, com a vegades passa amb el bon vi que com més es deixa reposar més consitència va agafant. Serà una sortida per recordar hi a mesura que passi el temps ens vindran flaixos d´aquell 2 d´agost en ple estiu del 2009, que 11 "xalats" van decidir reunir-se i desafiar totes les lleis.
Flaixos de la inmensitat de la natura que esclata davant els teus ulls, o del mar interminable de pedres de totes les mides de la baixada, o del magnífic dinar amb companyonia que vam fer tots plegats al final del recorregut,o simplament una visió de les sortides que te en Juli, o de les reparacions a mig recorregut que fa en Kulajy, o dels piques amb en sergi i en Carpy, però també dels seus famosos gps que els ajuden a fer de guia a tots nosaltres, o de la mala sort d´en joan Carles petant el fre a mig recorregut, sobretot en Jordi Gil tindra una visió de veure en Jordi "Calderi " penjat i apunt de despenyarse per un precipici de 7metres,però ho recordarà com una anecdota, perque la deesa fortuna es va aliar amb nosaltres i així la sortida fos perfecte i tingues un punt d´epicitat. Nosaltres recordarem la valentia dels dos i sobretot la del Jordi Gil per fer un recorregut molt canyero al poc temps de recuperar-se d´un trencament de clavícula.També  pensarem amb les filigranes dels trialeros del grup en Kulajy i en Rigodon, o del motoret que te en jose a les cames i el fa passar per tot arreu, o d´en Jo_on  el tio endurero 100% amb el que es un honor pedelajar, pel feeling que t´aporta de com viu l´enduro. 
Aquestes i moltes més coses recordarem cada un i pensarem que això si que es disfrutar de la bici dels amics i de la vida.
El recorregut en si es fàcil d´explicar.A les 8 del mati vam sortir de queralbs en direcció a fontalba per la pista, amb un fred que pelava i una boira que no es veia ni a tres passes.La pujada es d´anar fent però bastant pesada, en aquest punt i despres de sentir per part del Sergi i amb la complicitat del Carpy que un orangutan pedalaria millor que jo, va i els hi foto un demarratge que es van quedar "tiesos" no van poder reaccionar i vaig anar directe sense parar a la caça dels calderins(o el clan de la santa creu) i tots junts vam arribar a dalt.( Ho sento ja ser que aquest punt no es molt important en el recorregut, però Sergi i carpy ja sabieu que tenia que quedar constancia d´aquest fetJA,JA,JA)quan vam arribar a Fontalba, paradeta per esmorzar i de seguida direcció cap a Núria, a partir d´aqui es com comença la tralla. Corriol de pujada amb alguna baixadeta fins a Núria, amb bastants punts no ciclables que fan que el camí es converteixi amb tota una aventura.Un cop arribats a Núria comença la trialera en si,es baixa pel costat de la via del cremallera per les gorges del fresser.Es realment una trialera espectacular molt tècnica i molt fisica,amb pedres molt grosses, i escalons,passos tècnics i curves tancadíssimes a on fer girar la bici es un miracle i tot això amenitzat amb uns precipicis que com fallis no ho expliques.Realment enduro del bo, o "endurotrial" com diu el Sergi.
El final de la trialera és molt a prop del parquing dels cotxes a queralbs.
Com diu el títol ja tenim el triplet, i es que aquest any entre les sortides que ens vam proposar a fer, hi havia ( El camí ral,les bateries i núria)i ho em aconseguit perquè nosaltres també som uns cracks.Cada recorregut té les seves peculiaritats, no és millor un que l´altre, com a baixada única per disfrutar amb quedaria amb les bateries,com a recorregut 100% corriolero endurero el camí ral no te rival, i com a sortida aventura i baixada trialera Núria es espectacular.Un trio d´assos que recomanaria a tothom que no els deixi escapar al menys una vegada a la vida.



Foto de tot el grup amb el santuari darrera.Foto:CARPY.



foto de tot el "peloton". foto:CARPY.

VIDEO:

El video com veureu te alguns moments  que sembla que hi hagi boira baixa això es degut a la condensació que es formava  entre la temperatura exterior i l´interior de la caixa estanca de la càmara entelant-se l´objectiu.Les imatges les he posat perque crec que reflexen la duresa tècnica de la trialera.




6 comentaris:

  1. Molt bona crónica,potser que et pasis per un club de fitnes i preguntis sobre el bodibuilding,et posaras com n´Juli

    ResponElimina
  2. Una cronica collunuda, un plae compartir experencias amb tots vosaltres , ens veiem a la proxima aventura.

    Kulajy.

    ResponElimina
  3. Bona cronica, si senyor!

    Que dir que no s'hagi dit ja....Nomès repetir que sempre ha estat un plaer i un honor ser acceptat en aquest grup, els Trencas, els Santpolencs i el Masdi, quina convinació mes collonuda!
    Uns an afegit als altres una part del seu esperit, uns bojos per pedalar, es altres malalts de baixades...algú en busca d'aventures... al fina el resultat: EL MILLOR GRUP DE COMPANYS DEL MÒN per anar en bici.

    Gràcies.

    ResponElimina
  4. Gracies a tots per escriure en el bloc, com heu dit , crec que entre tots em fet una colla collunuda,que fa que quan acabis una aventura tinguis
    unes ganes bojes de comencar-ne una altre.

    Jordi no em veig fent bodybuilding,ara be, vosaltres de building no se pero el body que no deixeu de mirar es el de la profe ja,ja,ja.
    La mare que us va fotre!!!! ja,ja,ja.

    ResponElimina
  5. El tallat del segon 36 fa por de collons...!!!

    Molt bona crònica i bon vídeo!!! Llàstima de la condensació... :(

    Per cert... així que sóc un Endurero autèntic?

    Mola!

    :D

    ResponElimina
  6. Segons en jordi gil el tallat aquest es per on va caure el calderi, quina por!!!

    El que ets un endurero autentic no t´ho creguis tant ja,ja,ja.
    No fora conyes per mi ets un endurero de cap a peus perque a part de pujar i baixar bé, vius la bici i tot el que fas i ho transmets a tothom que tens al teu costat, i es d´agraïr.

    @10.

    ResponElimina