VALLNORD 2011

Dimarts 16 vaig enfilar cap Andorra de bon matí, són aquells rampells que a un li agafen de vegades. Per una cosa o una altre ningú em podia acompanyar,i jo tant si com no, vaig decidir anar a vallnord.
Bikepark que fa 4 anys que no i falto mai ,durant la temporada d´estiu.
Ja comença a ser una segona casa per mi, em conec bastant bé les instal.lacions,les secretes que té el bikepark i totes les baixades. Durant aquests anys no hi ha, hagut gaires canvis.
La meva intenció, anant sol, no era la d´anar a disfrutar d´un dia de bikepark amb els amics...
sino la de "matxacar" una baixada i anar millorant, com també mirant noves traçades i possiblitats.En definitiva entrenar  i evolucionar coses.
Al arribar vaig deixar el cotxe al parquing de l´estació i enfundat amb totes les proteccions em vaig preparar per fer la primera baixada cap a la Massana i treure el forfait.
Possiblitats: route 66 maxi o secreta.
I que hi havia anat a fer jo a Vallnord? doncs a matxacar-me i entrenar no?
Ja ho tenia clar ,la maxi era la escollida ja que potser és el tros de baixada més exigent físicament de vallnord.
i Noi!!!! per començar déu ni do, estava ben trencat el terreny, pedra i pedra i vinga, a més el dia anterior havia plogut i el terreny i sobretot les arrels estaven exigents.
UFFF!!! vaig patir per arribar abaix, ja que no és una baixada per calentar, et calentes de cop!!
Al final a les pedres punxagudes que et miren malament, i vaig passar justet de forces i ai!! apuradet però sense problemes.
La resta del dia el tenia ben clar, el passaria a la cedric fent una baixada darrera una altre.
Doncs com vaig disfrutar!!!, estava trencat ,trencat amb uns bons escalons i amb múltiples traçades.En total vaig fer-hi 6 baixades, les últimes no m´aguantava i tenia que anar parant, perquè ja no tenia ni braços je,je.
La veritat és que jo tenia molt clar el que buscava i era terreny trencat, però sincerament si una cosa és pot criticar a vallnord és l´arrenjament de les pistes, que es bastant nul.
Que les dos baixades de les que he parlat estiguin trencades, entra dins la lògica perquè és el que busquen, però per exemple que la route 66 estigui destrossada doncs no.
A favor de vallnord s´ha de dir que és dels bikeparks més concorreguts, i per tant es degrada més, aquest dia diria que erem entre 70 a 100 persones baixant, en canvi el dia que vaig anar a grandvalira no arribava a 15.
El terreny també té més dificil accés que grandvalira per exemple.
Ara té les seves avantatges, és el bikepark més gran,el que te millors instal.lacions, el que té més pistes, el que té el woodpark més ben parit, el que té més ambient biker, i si voleu puc seguir...
Entrenar en una pista de w.c. encara que estigui una mica descuidada, doncs està molt bé.
Vaig passar un dia rodó.
Ja puc dir que un any més he pogut disfrutar a Vallnord, el bikepark a on em vaig fer home de cop fa uns anys je,je, el que hi tinc millors records i anecdotes en fi...

GRANDVALIRA 2011

Primera pujada a bikepark de la temporada,un dimarts al matí enfilem cap Andorra en Dani i jo.
En Dani per provar la Gambler per primera vegada en un bikepark i jo per provar la forquilla.
La primera parada la fem a bellver que com a bon descenders primer s´ha d´omplir la panxa.
Desprès de la butifarra, tirem cap Andorra. Aviat arribem a grandvalira,  hi ha poca gent com a màxim som 15.
És normal és dimarts, el proleteriat està treballant en canvi els senyors disfrutem de totes les pistes per nosaltres ja,ja,ja.
Bromes apart, el dia va estar de puta mare, 15 persones amb un dels bikeparks més grans del pirineu és com si estiguessis sol.
Pots repetir tot el que vulguis sense por que et vingui ningú, jo per exemple com que ja em conexia el bikepark, vaig està provant tot el dia la pista l´Avet, i quan estava cansat anava a la cova.
Doncs mai em vaig trobar ningú que baixes per l´avet, en fi tot un luxe.
En Dani va acabar encantat del bikepark,i ara ja diu que és el seu bikepark preferit (al menys fins aquest cap de setmana que els cabrons han anat a Les Angles i jo estava castigat je,je).
No sé si és perquè era la primera setmana que estava obert, però haig de donar un 10 per Grandvalira, tot estava ben cuidat, de novetats en si no n´hi havia cap en les pistes que vam fer, ara, pujar comodament amb el telecabina i no el telecadira, penjant facilment la bici a fora d´aquest, no te preu.
A mi com sempre dic, Grandvalira comparant-lo amb la Molina, o Vallnord, es el que menys s´adapta al meu estil, li falta pedra, ara,sempre que hi he anat m´ho he passat molt bé.
És més aquest dia hauria preferit anar a Vallnord, va ser en Dani que em va convèncer d´anar-hi.
Doncs bé ara mateix no canviaria per res del món el dia que vam passar. Un dia sense estressos, tot va sortir rodat, tema horaris, 0 caigudes, 0 problemes mecànics, fins i tot vaig acabar com una rosa gens cansat fisícament.Un dels dies més rodons desde que vaig a bikeparks.

Comencem molt bé.

En Dani a la Roller Coaster

GGGGAAASSSS!!!!

L´Avet.

VENUDA!!!

Hola com molts sabeu, em venc La Bruja, encara que em sap molt greu i que és un pecat desfer-se d´una bici així amb aquest nivell d´acabats, la veritat és que no l´utilitzo, perquè  ja tinc 2 ventanas més, una de descens i una d´enduro.

Per tant aqui l´interessi el quadre sol o més una totem pot veure l´anunci aquí:

www.foromtb.com/showthread.php?741056-VENDO-CUADRO-VENTANA-LA-BRUJA-TOTEM-OFERTON

CAMPIONS!!!!

Ja s´ha dit tot, però és que som el millor equip del món, de l´història, ni peles ni di stefanos ni pamplines...
Això és molt gran i passaran molts anys per tornar a veure un equip així.
És un orgull i un honor sé d´aquest equip.
Gràcies a tots per fer-nos viure moments com aquests.
SEMPRE BARÇA!!!!!


1899 neix el club que porto al cor, blaugrana son els seus colors
FUTBOL CLUB BARCELONA.

síndrome Ballena

Diumenge 17 a les 16:30 quedem en Guillem, en Litus i jo per anar a la Ballena,perquè encara no hi havien estat i és morien de ganes d´anar-hi.
La veritat que jo els hi havia mitificat molt, per mi és la millor baixada de la comarca sense excepció, i tenia por que no els i fes el pes.
Com amfitrió teniem que tenir en Pau Misser, però per uns problemes d´ultima hora no va poder vindre, per tant em tocava a mi mostrar totes les traçades possibles del circuit.
Les primeres baixades van ser de tanteig, parant i mirant la traçada, que per cert, ni han moltes més desde l´ultima vegada que i vaig anar.
Ràpidament tant en litus com en guillem van agafar el ritme, i ja baixaven gggaaaassss avall, i clar quan passa això apareix el tant famós síndrome Ballena, que és imposible de curar.Mai vols que arribi l´ultima baixada i quan acabes ja estàs fent plans per tornar-hi anar, si cal la setmana següent.
Litus, Guillem no us preocupeu, tots hi hem passat i seguim amb el mateix mono que el primer dia.

NOVA INCORPORACIÓ

Mireu quin tros de bici que s´ha pillat en Dani.
Increible, creme de la creme.
Quadre scott amb tirants de carbono, amb suspensions bos (quina enveja, sana eh?)formula the one, sram x0... segueixo?

BUUFFF quin tros de pepino Ara toca exprimir-lo

Aquí teniu la protagonista

Tirant de carbono

Em cauen les babes!!!

Un desallotjament,una ocupació...

Aquest diumenge, vam quedar en Guillem, en Dani, en Sot i jo, per cert bastant aviat,a les 8:00 am, que sempre ens penjem i arribem a misses dites.
Primer va tocar sessió de bricolatge al nou circuit i més tard en Guillem per obligacions va tindre de marxar,  en Dani i el Sot em van fer de remuntadors pq cates les noves obres, i també estrenes el nou remolc construit per en Guillem, que va de puta mare, ara si, que fer remontes és bufà i fer ampolles.
EL circuit va agafant forma però encara queda bastant treball. Aquesta vegada no pecarem d´inocents i no hi haurà ni una sola fusta en tot el circuit, serà natural, natural...
Per cert també tenim entre mans una trialera nova que ha descobert en Guillem i diu que és canela fina...

 Els protagonistes: en Dani i el Sot