divendres, 18 de juny del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
Gualba sessions
Aquest cap de setmana a tocat anar al bikepark de gualba que en Litus esta construint.
Amb una setmana ha fet una linea molt divertida amb salt, meseta,peralte i un puja i baixa.
Ara diu que tocara fer salts més alts jo ja tremolo de pensar-hi ji,ji,ji.
video:
GUALBA BIKEPARK from masdi on Vimeo.
dimarts, 30 de març del 2010
GR5
Bona sortida la del diumenge amb practicament tota la mafia. Vam fer el famós GR5 d´Aiguafreda.
La ruta, la clàssica de pujar d´aiguafreda al pla de la calma del pla de la calma al tagamanent baixada pel GR5 i finalització un altre cop a aiguafreda.
La pujada és va fer per pista "matxacona" d´anar fent, fins dalt al pla de la calma,llavors tocava fer un tros de l´esmentat pla, que de pla no en te res, però tot l´esforç valia la pena, per poder disfrutar una de les baixades 100% natural, més floweres que conec, per mi és un clàssic de la zona.
Divertida, amb arrels, amb molta pedra i que és pot baixar a pinyó, si senyor!!! una baixada que deixa en bon gust de boca a tothom.
mini video del GR5
diumenge, 21 de març del 2010
"ELS TUBOS"
Ple d´arbres caiguts per la tormenta de neu.Jo m´he volgut fer el "listillo" i per intentar no tindre que baixar de la bici, amb tiro pel marge, s´enganxa una branca a la roda i apa sortida pel manillar je,je,je. Doncs bé, tota la baixada ha sigut bastant patètica, era molt difícil avançar pels arbustos i arbres caiguts.Al final hem abortat la baixada pels tubos radicals i hem anat a parar a la pedrera.A partir d´aqui ha vingut el millor del dia, baixada fins el racc per un cami ple de pedres i escalons( que en joan conexia), sens dubte molt divertit.
En resum sortida, perque en litus es dongui compte que la seva bici no baixa ràpid, es que vola per sobre les pedres je,je,je.
Ara ja ser quina bici vull quan sigui gran!!!
"EL PEPINO"
El superemolc descender
Els 4 "maleantes"
Video del litus, que com sempre passa en els videos, sembla que baixi un escalonet, però realment feia bastanta impressió l´escaló.
dimecres, 13 de gener del 2010
OLZINELLADA
Despres de unes quantes setmanes, fer un resum exacte del que va ser l´olzinellada, seria com posar un partit per la tv de fa dos mesos, que a ningú l´intereseria gaire, per tant parlare més de sensacions.
Per mi l´Olzinellada no es una kdd,ni una endurada, ni una reunio,és quelcom més especial,és la plasmació d´hores i hores de treball amb sol, amb pluja, amb vent,de solitud enmig del bosc espès,a vegades trencada per la fressa d´algun cabirol o un senglar, de natura,però també de bronques de la familia, de sortir ràpid de la feina per menjar un bocata i anar a cavar una mica... en fi d´irracionalitat, però d´energia i vida.
Això fa que aquestes baixades siguin les més especials per mi, ni la millor baixada de qualsevol bikepark ni el millor bosc del North Shore Canadenc, ni el descens més abrupte que us podeu imaginar,res si podria posar al costat, i no és perque siguin millor, ni més divertides, ni més tècniques, simplement és que son més especials perquè les he parit i suat.
Gràcies a tots per l´assitència fins aviat.
ANY NOU BICI NOVA.
divendres, 13 de novembre del 2009
MARE DE DÉU DEL MONT
Aquest diumenge passat, tota una colla d´impresentables i mala gent, ens vam dirigir a la Garrotxa a veure si la podiem rustir.
Ens vam reunir un bon grup. Els trencas (Alberto,Jordi G.Jordi Y. (kulajy), Jaume (Carpy)), de Sant Pol en jordi (jo_on),de Girona L´Albert (AL575), de castelldefels els accmic (chippie, i en Bert) i de Sant celoni en Sergiktt i en Masdi.
La idea era baixar, la ja famosa entre nosaltres, trialera del mont. En principi la sortida tenia que ser asequible, un puja i baixa ràpid i cap a casa, que a Sant Celoni era festa major i es tenia que cumplir amb la familia...
Però clar quan la Mafia s´ajunta sempre hi han maleantes que complican la cosa je,je,je.
En jo_on i l´Albert van proposar una pujada més dura i divertida i com que a la majoria els hi agrada la marxa de seguida es va acceptar.
Vam sortir del pàrquing de Beuda a les 8:00h, uns quants ja feia com 45min que estavem allà, vigilant com diu el carpy que no s´enportesin la trialera,ja,ja,ja. A la pròxima a veure si calculem bé i podem dormir mitja hora més je,je,je.
Doncs com deia de Beuda ens vam dirigir cap a l´Espinau, seguint un track de gps, més que una pujada era una combinació de pujades i baixades. De cop guanyaves 200m de desnivell com en perdies 400m de cop. I aixi com qui no vol la cosa vam donar la volta al puigbalir.El paisatge és guapo de nassos,la tardor amb els seus colors s´imposava i a més a la nit havia fet una gelada deixant-ho tot blanc.A mitja volta ens vam aturar a menjar hi ha repostar una mica per agafar forces.
Ara tocava l´ultima pujada, uns centenars de metres fins arribar al santuari, i mare meva quines rampes!!! imposibles de pujar sobre la bici.Només us dic que es feia difícil pujar a peu al costat de la bici i tenies que anar descansant...
A vegades l´enduro és aventura i te aquestes coses.
A dalt al santuari la vista és magnífica. Es veia tot l´Empordà amb la badia De Roses a l´horitzó a l´altre banda tot el Pirineu nevat s´imposava.
Be després de la foto oficial era hora de la trialera. I apa!!! a baixar sense parar fins a Beuda.
La trialera és molt tecnica té alguns punts díficils encara que no arriba al nivell d´altres que hem fet.Hi han bastants escalons combinat amb curves molt tancades, on girar la bici es tota una proesa.Pel meu gust hi ha massa pedra solta, que fa que moltes vegades no hi hagi gens de traçada i és perdi molta fluïdesa,( cada vegada crec més amb les teories d´en Sergi sobre quina és la baixada ideal, moltes vegades te més rao que un sant i jo no ser reconéixer.)però ara es quant em renyen en Carpy i en jo_on i em diuen que l´enduro és això i no ens podem posar pas a treure pedres no? i Clar tambè tenen rao, això no és descens, ja sabem el que anem a fer, a baixar per trialeres naturals i no per circuits preparats i per tant a vegades hi ha flow hi a vegades menys.
Fet el comentari haig de dir que la trialera és guapa,guapa i farà les delicies dels més "trialeros".Però com que tot no pot ser perfecte destecar la mala sort que va tenir l´Alberto que fent una exhibició de trial va petar l´amortiguador i és va perdre casi tota la baixada.A veure si a la pròxima sortida li passa el gafe.
En resum, podem dir que ja en tenim una altre al sac, una trialera més per explicar, i com que la mafia mai descansa ja s´estan planifican noves aventures.
Fotos Carpy:
Tots els protagonistes.
Les dures pujades.
Les dificultats a la trialera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)