dimarts, 30 de juliol del 2013

LES ANGLES 2013

7 berrus de la comarca ens vam dirigir cap a la france, a un dels nostres bikeparks preferits
La quillllaaaaaannnnneeeee, no Litus no els angles.
El dia va ser perfecte cap problema mecànic ni de caigudes, les pistes com sempre molt guapes.
Aquí els hi agrada córrer gandalf es la seva baixada, als mes dheros le mordor, impresionant baixada, i els mes endureros isingard , jo per primera vegada em vaig emportar la banshee rune al bikepark i perfecte, es va portar com una campiona.

Aquí un vídeo del famós darko modelitos

Caraaaaacooooollll!

dimarts, 28 de febrer del 2012

dilluns, 27 de febrer del 2012

ST GRAU-DAKAR

Fa unes setmanes 8 valents vam decidir anar a provar el DH de Tossa o st Grau.
Ens vam ajuntar amb el grup d´Hostalric i 2 locals que ens farien de guia.
En Guillem i jo els més matiners ens vam aixecar a les 6:00 Am (idees d´en Litus he,he,he)
Al final entre una cosa i altre vam arribar a mitges dites.
el DH, un primer tros bastant guapo algunes zigues zagues saltets i un últim tros més inclinat, però bastant infumable perquè semblava el dakar del sauló que hi havia.En canvi el primer tros és més flow i divertit. El nivell de dificultat és bastant assequible amb algun saltet.
El més important és que es va fer un bon ambient i que vam disfrutar baixant.
Ara bé, per ser un descens de copa Catalana no estava en molt bones condicions i la veritat es que tenim a 5 min de casa descensos iguals o millors que aquest.
Amb tot i això
 es un descens que una vegada a l´any segur que i anem.

dimarts, 13 de desembre del 2011

dimecres, 7 de desembre del 2011

SEMBLA QUE VINGUIS D´OSOR!!!

Ara entenc el sentit de la frase perquè realment osor està perdut, perdut.
Aquest pont vam anar a provar el circuit d´Osor o de Mare de Déu del coll.
I vam pujar per Sant Hilari, realment qui vulgui fer una excursió els paratges són espectaculars.
El circuit xulo, bastant llarguet, amb moltes curvetes peraltades. L ´unic problema que no és l´estació (tardor) ideal per anar-hi.
El circuit estava ple de fulles i no sabies on trepitjaves, cosa que fa que el circuit és torni més lent.

I va haver més d´una caiguda tonta per no veure per on anava la roda.
Recomanable pujar-hi la primavera, estiu.
En definitiva un día de DH per disfrutar de la bici i els amics.
Per cert al restaurant del santuari a on comença el circuit ens van servir un senglar per llepar-se´n els dits.

dimarts, 13 de setembre del 2011

LLAMPS I TRONS...... LES ANGLES 2011

Ostres,Ostres,Ostres quina de fang tu, llamps i trons, pluja "a dojo" ,les bicis que no avançaven, els cotxes encallats i sense visibilitat. ja,ja,ja eh Dani?
Un 10 pels homes del temps, perquè si haguès passat el que deien ens hauria arruinat el dia.
I per tant els 5 valents que vam decidir pujar cap els Angles encara que allò tenia que se la fi del món,els felicitem que no en tinguin ni punyetera idea.
I també felicitem en el Dani perquè no va vindre, que ell diu que és gafe,
i deia que si venia plouria a bots i barrals i sino faria sol, doncs gràcies dani per no venir ja,ja,ja,ja.(no t´emprenyis la conya durarà temps).

Bé desprès d´aquesta introducció, anem al tema.
Dels 5 que vam quedar tots veniem de llocs diferents, de Soldeu, de Vic i el tandem Santceloni_st Esteve.
Primer,parada a Puigcerdà, al bar de la rotonda "deltioquejugaahoquei"
Teniem que agafar forces, el dia prometia emocions i inundacions i una bona butifarra ho cura tot.
De seguida enfilem cap a les Angles, que haviem quedat amb el team que venia de Soldeu (En Francesc, i en Guillem petit), i és que aquests francesos és lleven abans que els andorrans i catalans i obren els remontes a les 9:30h.
Passades una mica les 9:30 ja estem a peu del telecabina amb un sol espeterrant.Les Angles és un poble petit, amb un llac bastant gran, tots els remuntadors principals estan a peu de carretera al mig del poble i per tant no te perdua.
Desprès de totes les salutacions ens posem per feina.
Per començar a calentar baixem per la verda la Gandalf. Sí totes les pistes de les Angles porten noms dels senyors dels anells, pot semblar una freakada, però a mi em sembla divertit i fàcil de recordar els noms.
La baixada molt divertida, peraltes per aquí peraltes per allà,algún saltet i al final unes mesetes ideals per apendre a saltar.Això si a la primera baixada, 3 bicis llepan, en Litus te problemes amb la seva,en Guillem te els radis fluixos i la roda va descentrada, i jo parteixo el cable del canvi, quin desastre!!!
Una vegada tot solucionat seguim, el que pintava pitjor era la roda d' en Guillem,però un bon mecànic d'una tenda del costat de l'estació li soluciona.
El meu cable trencat,o soluciona en Francesc,que és un crack de la mecànica.
Ara ja toca anar agafant el to,i que millor que "Le Mordor" la pista vermella,la de més nivell.
I que dir d'ella:
IN-CRE-Ì-BLE!!!!!!
Val la pena pujar a les Angles només per aquest descens.
Comparant solament baixades de bikeparks, crec sincerament que és de les millors, per no dir que és la millor que he baixat mai en bikepark.
És trialera, té uns bons escalons i trancos, però també te curves ràpides amb bon flow i al final te salts per tots els nivells.És divertida i tècnica a la vegada.Molt recomanable.
I la vam exprimir tot el que vam poder.
Va ser el descens que més vegades vam baixar,unes 5 vegades.Realment per la gent que viu a prop és un bon entrenament diari.
El bikepark és petit,podriem dir que té 5 baixades.Les 2 blaves encara que tinguin alguna zona tècnica son de bastant pedaleig,ideals per bici d'enduro, encara que per exemple el salt més bèstia de l'estació està en una pista blava.
Per mi si vas en bici de descens millor fer la verda i la vermella tot el dia, amb bici d' enduro també pots disfrutar de les blaves.
El dia va transcórrer sense cap més ensurt.Vam flipar amb en Francesc i en Guillem petit que per ser el seu primer dia de bikepark van complir més que de sobres.Quins bikers tu!!!!, canela fina.
El resum podría ser el d' un dia perfecte i bla,bla,bla, però últimament a totes les cròniques dic el mateix i no em vull fer pesat i és que quan fas un esport que et diverteix i a més estàs entre colegues el resultat casi sempre és el mateix.
GGGAAASSS!!!!




divendres, 19 d’agost del 2011

VALLNORD 2011

Dimarts 16 vaig enfilar cap Andorra de bon matí, són aquells rampells que a un li agafen de vegades. Per una cosa o una altre ningú em podia acompanyar,i jo tant si com no, vaig decidir anar a vallnord.
Bikepark que fa 4 anys que no i falto mai ,durant la temporada d´estiu.
Ja comença a ser una segona casa per mi, em conec bastant bé les instal.lacions,les secretes que té el bikepark i totes les baixades. Durant aquests anys no hi ha, hagut gaires canvis.
La meva intenció, anant sol, no era la d´anar a disfrutar d´un dia de bikepark amb els amics...
sino la de "matxacar" una baixada i anar millorant, com també mirant noves traçades i possiblitats.En definitiva entrenar  i evolucionar coses.
Al arribar vaig deixar el cotxe al parquing de l´estació i enfundat amb totes les proteccions em vaig preparar per fer la primera baixada cap a la Massana i treure el forfait.
Possiblitats: route 66 maxi o secreta.
I que hi havia anat a fer jo a Vallnord? doncs a matxacar-me i entrenar no?
Ja ho tenia clar ,la maxi era la escollida ja que potser és el tros de baixada més exigent físicament de vallnord.
i Noi!!!! per començar déu ni do, estava ben trencat el terreny, pedra i pedra i vinga, a més el dia anterior havia plogut i el terreny i sobretot les arrels estaven exigents.
UFFF!!! vaig patir per arribar abaix, ja que no és una baixada per calentar, et calentes de cop!!
Al final a les pedres punxagudes que et miren malament, i vaig passar justet de forces i ai!! apuradet però sense problemes.
La resta del dia el tenia ben clar, el passaria a la cedric fent una baixada darrera una altre.
Doncs com vaig disfrutar!!!, estava trencat ,trencat amb uns bons escalons i amb múltiples traçades.En total vaig fer-hi 6 baixades, les últimes no m´aguantava i tenia que anar parant, perquè ja no tenia ni braços je,je.
La veritat és que jo tenia molt clar el que buscava i era terreny trencat, però sincerament si una cosa és pot criticar a vallnord és l´arrenjament de les pistes, que es bastant nul.
Que les dos baixades de les que he parlat estiguin trencades, entra dins la lògica perquè és el que busquen, però per exemple que la route 66 estigui destrossada doncs no.
A favor de vallnord s´ha de dir que és dels bikeparks més concorreguts, i per tant es degrada més, aquest dia diria que erem entre 70 a 100 persones baixant, en canvi el dia que vaig anar a grandvalira no arribava a 15.
El terreny també té més dificil accés que grandvalira per exemple.
Ara té les seves avantatges, és el bikepark més gran,el que te millors instal.lacions, el que té més pistes, el que té el woodpark més ben parit, el que té més ambient biker, i si voleu puc seguir...
Entrenar en una pista de w.c. encara que estigui una mica descuidada, doncs està molt bé.
Vaig passar un dia rodó.
Ja puc dir que un any més he pogut disfrutar a Vallnord, el bikepark a on em vaig fer home de cop fa uns anys je,je, el que hi tinc millors records i anecdotes en fi...


dimarts, 19 de juliol del 2011

GRANDVALIRA 2011

Primera pujada a bikepark de la temporada,un dimarts al matí enfilem cap Andorra en Dani i jo.
En Dani per provar la Gambler per primera vegada en un bikepark i jo per provar la forquilla.
La primera parada la fem a bellver que com a bon descenders primer s´ha d´omplir la panxa.
Desprès de la butifarra, tirem cap Andorra. Aviat arribem a grandvalira,  hi ha poca gent com a màxim som 15.
És normal és dimarts, el proleteriat està treballant en canvi els senyors disfrutem de totes les pistes per nosaltres ja,ja,ja.
Bromes apart, el dia va estar de puta mare, 15 persones amb un dels bikeparks més grans del pirineu és com si estiguessis sol.
Pots repetir tot el que vulguis sense por que et vingui ningú, jo per exemple com que ja em conexia el bikepark, vaig està provant tot el dia la pista l´Avet, i quan estava cansat anava a la cova.
Doncs mai em vaig trobar ningú que baixes per l´avet, en fi tot un luxe.
En Dani va acabar encantat del bikepark,i ara ja diu que és el seu bikepark preferit (al menys fins aquest cap de setmana que els cabrons han anat a Les Angles i jo estava castigat je,je).
No sé si és perquè era la primera setmana que estava obert, però haig de donar un 10 per Grandvalira, tot estava ben cuidat, de novetats en si no n´hi havia cap en les pistes que vam fer, ara, pujar comodament amb el telecabina i no el telecadira, penjant facilment la bici a fora d´aquest, no te preu.
A mi com sempre dic, Grandvalira comparant-lo amb la Molina, o Vallnord, es el que menys s´adapta al meu estil, li falta pedra, ara,sempre que hi he anat m´ho he passat molt bé.
És més aquest dia hauria preferit anar a Vallnord, va ser en Dani que em va convèncer d´anar-hi.
Doncs bé ara mateix no canviaria per res del món el dia que vam passar. Un dia sense estressos, tot va sortir rodat, tema horaris, 0 caigudes, 0 problemes mecànics, fins i tot vaig acabar com una rosa gens cansat fisícament.Un dels dies més rodons desde que vaig a bikeparks.


Comencem molt bé.


En Dani a la Roller Coaster

GGGGAAASSSS!!!!

L´Avet.

dimarts, 7 de juny del 2011

VENUDA!!!

Hola com molts sabeu, em venc La Bruja, encara que em sap molt greu i que és un pecat desfer-se d´una bici així amb aquest nivell d´acabats, la veritat és que no l´utilitzo, perquè  ja tinc 2 ventanas més, una de descens i una d´enduro.

Per tant aqui l´interessi el quadre sol o més una totem pot veure l´anunci aquí:

www.foromtb.com/showthread.php?741056-VENDO-CUADRO-VENTANA-LA-BRUJA-TOTEM-OFERTON

dilluns, 30 de maig del 2011

CAMPIONS!!!!

Ja s´ha dit tot, però és que som el millor equip del món, de l´història, ni peles ni di stefanos ni pamplines...
Això és molt gran i passaran molts anys per tornar a veure un equip així.
És un orgull i un honor sé d´aquest equip.
Gràcies a tots per fer-nos viure moments com aquests.
SEMPRE BARÇA!!!!!


1899 neix el club que porto al cor, blaugrana son els seus colors
FUTBOL CLUB BARCELONA.

dimarts, 19 d’abril del 2011

síndrome Ballena


Diumenge 17 a les 16:30 quedem en Guillem, en Litus i jo per anar a la Ballena,perquè encara no hi havien estat i és morien de ganes d´anar-hi.
La veritat que jo els hi havia mitificat molt, per mi és la millor baixada de la comarca sense excepció, i tenia por que no els i fes el pes.
Com amfitrió teniem que tenir en Pau Misser, però per uns problemes d´ultima hora no va poder vindre, per tant em tocava a mi mostrar totes les traçades possibles del circuit.
Les primeres baixades van ser de tanteig, parant i mirant la traçada, que per cert, ni han moltes més desde l´ultima vegada que i vaig anar.
Ràpidament tant en litus com en guillem van agafar el ritme, i ja baixaven gggaaaassss avall, i clar quan passa això apareix el tant famós síndrome Ballena, que és imposible de curar.Mai vols que arribi l´ultima baixada i quan acabes ja estàs fent plans per tornar-hi anar, si cal la setmana següent.
Litus, Guillem no us preocupeu, tots hi hem passat i seguim amb el mateix mono que el primer dia.

divendres, 18 de març del 2011

NOVA INCORPORACIÓ

Mireu quin tros de bici que s´ha pillat en Dani.
Increible, creme de la creme.
Quadre scott amb tirants de carbono, amb suspensions bos (quina enveja, sana eh?)formula the one, sram x0... segueixo?

BUUFFF quin tros de pepino Ara toca exprimir-lo


Aquí teniu la protagonista



Tirant de carbono



Em cauen les babes!!!

dimarts, 1 de març del 2011

Un desallotjament,una ocupació...

Aquest diumenge, vam quedar en Guillem, en Dani, en Sot i jo, per cert bastant aviat,a les 8:00 am, que sempre ens penjem i arribem a misses dites.
Primer va tocar sessió de bricolatge al nou circuit i més tard en Guillem per obligacions va tindre de marxar,  en Dani i el Sot em van fer de remuntadors pq cates les noves obres, i també estrenes el nou remolc construit per en Guillem, que va de puta mare, ara si, que fer remontes és bufà i fer ampolles.
EL circuit va agafant forma però encara queda bastant treball. Aquesta vegada no pecarem d´inocents i no hi haurà ni una sola fusta en tot el circuit, serà natural, natural...
Per cert també tenim entre mans una trialera nova que ha descobert en Guillem i diu que és canela fina...

 Els protagonistes: en Dani i el Sot

divendres, 19 de novembre del 2010

REFORMES


Ja fa setmanes que estem millorant un dels nostres circuits, d´entrenament, La pineda.
Estem construint nous peraltes i nous salts.
Tot perquè el circuit tingui més "flow" i ens ajudi a millorar la nostre tècnica sobre la bici.
Encara queda fer-hi moltes millores, però per alguna cosa és comença.


EDITO: LA PINEDA ja no existeix al amo se li va acudir arrassar amb tot el que trobava.
no comentaré res al respecte, em guardo l´opinió.
Ara només ens queda els records de les hores que em passat junts.



PERALTE BY LITUS DESIGNS.

divendres, 3 de setembre del 2010

VALLNORD 2010

EL divendres 27 d´agost en Litus i jo vam pujar a Vallnord. Amb un pla maquievèlic en Litus, va aconseguir que les nostres dones anessin a dormir juntes a vic amb el petit Jan, i de passada nosaltres aprofitavem per anar a Vallnord je,je,je.
Ens vam quedar a dormir a la Molina el dijous per la nit i l´endemà cap a Vallnord falta gent a tancar la temporada de bikeparks.
La primera baixada per anar agafant contacte amb les pistes, la route 66, sincerament em vaig quedar bastant decepcionat, molt trinxada, la gràcia d´aquesta baixada és que sigui fluida i no plena de trancos pel mig.
En aquell moment vam pensar que el dia seria un desastre, a més a mi, el fre no em responia gaire bé i en Litus tenia les pastilles del fre ben gastades, per tant la primera baixada un fiasco.
Vam decidir d´ arreglar els frens i concentrar-nos a la part alta de l´estació, a veure si allà les pistes estaven millor.
Realment si que hi havia diferència, la pista del cubil amb les seves mesetes està divertida ideal per apendre a saltar i la maxi també és bastant guapa.
Però la pista que vam fer més juntament amb la del cubil va ser la "cedric gracia" o sigui la negre, la mitica baixada de la W.C.
Diriem que és la pista més de downhill que hi ha al park, realment és de les més tècniques juntament amb la part final de la maxi. Com que estava una mica trinxada li donava aquell puntillo guapo de dificultat a alta velocitat.
Per mi el millor del dia, la primera baixada va ser de contacte, llavors en mica en mica a cada baixada la feiem més ràpid.
3 any consequtiu anant a Vallnord, i mai m´ha decepcionat, mira que aquest any hi anava amb predisposició, ja que eren els comentaris que feia la gent, de trobar-me les baixades fetes pols i molt mal cuidades,pero noi ,tant per part del Litus com meva coincidim a dir que vam passar un dia de putísima mare, sense estres ni cues, amb les pistes per nosaltres i disfrutant de la part alta de l´estació, que és la que haviem recorregut menys.
Ara si que puc comparar entre els dos bikeparks d´Andorra i dic, que en condicions al 100%, Vallnord s´adequa més als meus gustos, però que grandvalira te més zones divertides de flow ,sempre recordare la meva primera baixada per la pista avet.
Per tant jo recomanaria anar els dos, perquè crec que son complementaris i tenen coses diferents.


D´aqui uns dies si puc penjare un petit video.

dijous, 22 de juliol del 2010

GRANDVALIRA



Aquest diumenge passat vam pujar a Grandvalira, feia un any que anava darrera la gent per anar-hi. Encara no hi havia estat, i volia comparar-ho amb Vallnord i la Molina els altres bikeparks que ens queden més aprop.
Grandvalira no em va defraudar, potser esperava més pedra i alguna baixada de DH pur, però en general les baixades son molt divertides sense una gran dificultat tecnica, i per tots els nivells.
Son pistes més "artificials" o sigui més treballades peraltades... que altres bikeparks i en general molt ràpides, un exemple son les paraboliques de la part de dalt del bikepark.
Em va agradar molt L´AVET (negre) potser la de més dificultat tècnica, amb la paret que crec que ningu va saltar, i la cova que la vam fer del tiron, també va estar molt bé.
Els reptes els trobes amb el moduls de fusta que vas trobant (tallats, steps ups...) o mesetas, jo aqui vaig fer el que vaig poder, ara tant en rubi com en Litus es trobaven a la seva salsa i no és van deixar de fer res, sobretot en Rubi que amb "un más dificil todavia" és va fotre una megaostia ,per sort sense cap conseqüència.
Crec que els 6 "Trinxaraires" que vam pujar Andorra ens ho vam passar com nens amb sabates noves, i tots repetiriem avui mateix si poguessim.
Ara moltes vegades hi ha un "però", i en el meu cas personal, és que vaig rebentar el freno, amb la consequent perdua de tres baixades, una altre vegada anirà millor.

Resumint, un dia per recordar, de la fusió del Gualba TEAM amb els Freemaresmes va sortir una bona barreja.
Fins la pròxima , que espero que sigui aviat.



GUILLEM



JOAN



SERGI

RUBI


LITUS




FOTOS:LITUS

VIDEO SERGI: http://www.vimeo.com/13510815

dimecres, 14 de juliol del 2010

divendres, 18 de juny del 2010

REMONTES GUALBA

juas,juas,juas L´estil gualba, inconfusible...


dilluns, 19 d’abril del 2010

Gualba sessions

Aquest cap de setmana a tocat anar al bikepark de gualba que en Litus esta construint.

Amb una setmana ha fet una linea molt divertida amb salt, meseta,peralte i un puja i baixa.

Ara diu que tocara fer salts més alts jo ja tremolo de pensar-hi ji,ji,ji.

video:

dimarts, 30 de març del 2010

GR5

Bona sortida la del diumenge amb practicament tota la mafia. Vam fer el famós GR5 d´Aiguafreda.
La ruta, la clàssica de pujar d´aiguafreda al pla de la calma del pla de la calma al tagamanent baixada pel GR5 i finalització un altre cop a aiguafreda.
La pujada és va fer per pista "matxacona" d´anar fent, fins dalt al pla de la calma,llavors tocava fer un tros de l´esmentat pla, que de pla no en te res, però tot l´esforç valia la pena, per poder disfrutar una de les baixades 100% natural, més floweres que conec, per mi és un clàssic de la zona.
Divertida, amb arrels, amb molta pedra i que és pot baixar a pinyó, si senyor!!! una baixada que deixa en bon gust de boca a tothom.

mini video del GR5


GR5 from masdi on Vimeo.