Despres de unes quantes setmanes, fer un resum exacte del que va ser l´olzinellada, seria com posar un partit per la tv de fa dos mesos, que a ningú l´intereseria gaire, per tant parlare més de sensacions.
Per mi l´Olzinellada no es una kdd,ni una endurada, ni una reunio,és quelcom més especial,és la plasmació d´hores i hores de treball amb sol, amb pluja, amb vent,de solitud enmig del bosc espès,a vegades trencada per la fressa d´algun cabirol o un senglar, de natura,però també de bronques de la familia, de sortir ràpid de la feina per menjar un bocata i anar a cavar una mica... en fi d´irracionalitat, però d´energia i vida.
Això fa que aquestes baixades siguin les més especials per mi, ni la millor baixada de qualsevol bikepark ni el millor bosc del North Shore Canadenc, ni el descens més abrupte que us podeu imaginar,res si podria posar al costat, i no és perque siguin millor, ni més divertides, ni més tècniques, simplement és que son més especials perquè les he parit i suat.
Desprès de tindre parat el bloc durant un temps, torno per presentar la nova montura per aquesta temporada.La Bruja, una bici de 180mm, es el que en diuen una freeride trail, esta dintre de l´orbita del que representava l´antiga orange patriot. Bicis camaleonicas que depen com la vesteixis son més una cosa que una altre. Evidentment no es una dh pura, ni una freeride extrema,ni una enduro, Doncs que és?.Suposo el que un vol, jo encara ho estic descobrint i segur que viure grans experiències amb ella.
Aquest diumenge passat, tota una colla d´impresentables i mala gent, ens vam dirigir a la Garrotxa a veure si la podiem rustir.
Ens vam reunir un bon grup. Els trencas (Alberto,Jordi G.Jordi Y. (kulajy), Jaume (Carpy)), de Sant Pol en jordi (jo_on),de Girona L´Albert (AL575), de castelldefels els accmic (chippie, i en Bert) i de Sant celoni en Sergiktt i en Masdi.
La idea era baixar, la ja famosa entre nosaltres, trialera del mont. En principi la sortida tenia que ser asequible, un puja i baixa ràpid i cap a casa, que a Sant Celoni era festa major i es tenia que cumplir amb la familia...
Però clar quan la Mafia s´ajunta sempre hi han maleantes que complican la cosa je,je,je.
En jo_on i l´Albert van proposar una pujada més dura i divertida i com que a la majoria els hi agrada la marxa de seguida es va acceptar.
Vam sortir del pàrquing de Beuda a les 8:00h, uns quants ja feia com 45min que estavem allà, vigilant com diu el carpy que no s´enportesin la trialera,ja,ja,ja. A la pròxima a veure si calculem bé i podem dormir mitja hora més je,je,je.
Doncs com deia de Beuda ens vam dirigir cap a l´Espinau, seguint un track de gps, més que una pujada era una combinació de pujades i baixades. De cop guanyaves 200m de desnivell com en perdies 400m de cop. I aixi com qui no vol la cosa vam donar la volta al puigbalir.El paisatge és guapo de nassos,la tardor amb els seus colors s´imposava i a més a la nit havia fet una gelada deixant-ho tot blanc.A mitja volta ens vam aturar a menjar hi ha repostar una mica per agafar forces.
Ara tocava l´ultima pujada, uns centenars de metres fins arribar al santuari, i mare meva quines rampes!!! imposibles de pujar sobre la bici.Només us dic que es feia difícil pujar a peu al costat de la bici i tenies que anar descansant...
A vegades l´enduro és aventura i te aquestes coses.
A dalt al santuari la vista és magnífica. Es veia tot l´Empordà amb la badia De Roses a l´horitzó a l´altre banda tot el Pirineu nevat s´imposava.
Be després de la foto oficial era hora de la trialera. I apa!!! a baixar sense parar fins a Beuda.
La trialera és molt tecnica té alguns punts díficils encara que no arriba al nivell d´altres que hem fet.Hi han bastants escalons combinat amb curves molt tancades, on girar la bici es tota una proesa.Pel meu gust hi ha massa pedra solta, que fa que moltes vegades no hi hagi gens de traçada i és perdi molta fluïdesa,( cada vegada crec més amb les teories d´en Sergi sobre quina és la baixada ideal, moltes vegades te més rao que un sant i jo no ser reconéixer.)però ara es quant em renyen en Carpy i en jo_on i em diuen que l´enduro és això i no ens podem posar pas a treure pedres no? i Clar tambè tenen rao, això no és descens, ja sabem el que anem a fer, a baixar per trialeres naturals i no per circuits preparats i per tant a vegades hi ha flow hi a vegades menys.
Fet el comentari haig de dir que la trialera és guapa,guapa i farà les delicies dels més "trialeros".Però com que tot no pot ser perfecte destecar la mala sort que va tenir l´Alberto que fent una exhibició de trial va petar l´amortiguador i és va perdre casi tota la baixada.A veure si a la pròxima sortida li passa el gafe.
En resum, podem dir que ja en tenim una altre al sac, una trialera més per explicar, i com que la mafia mai descansa ja s´estan planifican noves aventures.
Despres de passar uns dies baixos, sense ganes d´escriure, que millor que començar amb una entrada de una nova etapa, la ventana s´ha enfosquit i ara és més sinistre.
Any nou pintura nova. Gràcies a DONDA BIKES i al artista pintor eduard.
Avui és un dia molt dur,ple de ràbia,en aquest moment no ser que dir ni escriure, només ser que el maasai ens ha deixat. Recordo el primer dia que ens vam conèixer quan erem molt joves, en Litus un amic en comú ens va presentar, el primer que recordo d´aquella trobada és el seu somriure que mai li he vist perdre i la seva personalitat que irradiava LLIBERTAT.
També el recordo com a company de trinxeres defensant les mateixes causes (el camí és llarg però arribarem a ítaca, tu ja hi ets i segurament que amb el teu carisme il.lumines a tothom.)
El recordo muntat a la seva burra fotent-li gas, o compartint sortida i deixant-me a 3km lluny.
O xerrant a Can Donda amb les mítiques tertulies que mai s´acabaven, i clar pensar amb tot això i no poder-ho repetir, m´entristeix i em causa dolor,però ser que tu des d´allà segur que ens diries: Xavalins i xavalines anims i gas a la burra i a la vida, i em be una rialla recordant totes les coses que ens explicaves.
Xavi,amic,company,xavalin.... el GRAN MAASAI... Mai t´oblidarem i sempre et portarem en el pensament i en els cors.
Núria ha sigut d´aquelles sortides, com a vegades passa amb el bon vi que com més es deixa reposar més consitència va agafant. Serà una sortida per recordar hi a mesura que passi el temps ens vindran flaixos d´aquell 2 d´agost en ple estiu del 2009, que 11 "xalats" van decidir reunir-se i desafiar totes les lleis.
Flaixos de la inmensitat de la natura que esclata davant els teus ulls, o del mar interminable de pedres de totes les mides de la baixada, o del magnífic dinar amb companyonia que vam fer tots plegats al final del recorregut,o simplament una visió de les sortides que te en Juli, o de les reparacions a mig recorregut que fa en Kulajy, o dels piques amb en sergi i en Carpy, però també dels seus famosos gps que els ajuden a fer de guia a tots nosaltres, o de la mala sort d´en joan Carles petant el fre a mig recorregut, sobretot en Jordi Gil tindra una visió de veure en Jordi "Calderi " penjat i apunt de despenyarse per un precipici de 7metres,però ho recordarà com una anecdota, perque la deesa fortuna es va aliar amb nosaltres i així la sortida fos perfecte i tingues un punt d´epicitat. Nosaltres recordarem la valentia dels dos i sobretot la del Jordi Gil per fer un recorregut molt canyero al poc temps de recuperar-se d´un trencament de clavícula.També pensarem amb les filigranes dels trialeros del grup en Kulajy i en Rigodon, o del motoret que te en jose a les cames i el fa passar per tot arreu, o d´en Jo_on el tio endurero 100% amb el que es un honor pedelajar, pel feeling que t´aporta de com viu l´enduro.
Aquestes i moltes més coses recordarem cada un i pensarem que això si que es disfrutar de la bici dels amics i de la vida.
El recorregut en si es fàcil d´explicar.A les 8 del mati vam sortir de queralbs en direcció a fontalba per la pista, amb un fred que pelava i una boira que no es veia ni a tres passes.La pujada es d´anar fent però bastant pesada, en aquest punt i despres de sentir per part del Sergi i amb la complicitat del Carpy que un orangutan pedalaria millor que jo, va i els hi foto un demarratge que es van quedar "tiesos" no van poder reaccionar i vaig anar directe sense parar a la caça dels calderins(o el clan de la santa creu) i tots junts vam arribar a dalt.( Ho sento ja ser que aquest punt no es molt important en el recorregut, però Sergi i carpy ja sabieu que tenia que quedar constancia d´aquest fetJA,JA,JA)quan vam arribar a Fontalba, paradeta per esmorzar i de seguida direcció cap a Núria, a partir d´aqui es com comença la tralla. Corriol de pujada amb alguna baixadeta fins a Núria, amb bastants punts no ciclables que fan que el camí es converteixi amb tota una aventura.Un cop arribats a Núria comença la trialera en si,es baixa pel costat de la via del cremallera per les gorges del fresser.Es realment una trialera espectacular molt tècnica i molt fisica,amb pedres molt grosses, i escalons,passos tècnics i curves tancadíssimes a on fer girar la bici es un miracle i tot això amenitzat amb uns precipicis que com fallis no ho expliques.Realment enduro del bo, o "endurotrial" com diu el Sergi.
El final de la trialera és molt a prop del parquing dels cotxes a queralbs.
Com diu el títol ja tenim el triplet, i es que aquest any entre les sortides que ens vam proposar a fer, hi havia ( El camí ral,les bateries i núria)i ho em aconseguit perquè nosaltres també som uns cracks.Cada recorregut té les seves peculiaritats, no és millor un que l´altre, com a baixada única per disfrutar amb quedaria amb les bateries,com a recorregut 100% corriolero endurero el camí ral no te rival, i com a sortida aventura i baixada trialera Núria es espectacular.Un trio d´assos que recomanaria a tothom que no els deixi escapar al menys una vegada a la vida.
Foto de tot el grup amb el santuari darrera.Foto:CARPY.
foto de tot el "peloton". foto:CARPY.
VIDEO:
El video com veureu te alguns moments que sembla que hi hagi boira baixa això es degut a la condensació que es formava entre la temperatura exterior i l´interior de la caixa estanca de la càmara entelant-se l´objectiu.Les imatges les he posat perque crec que reflexen la duresa tècnica de la trialera.
