Avui és un dia molt dur,ple de ràbia,en aquest moment no ser que dir ni escriure, només ser que el maasai ens ha deixat. Recordo el primer dia que ens vam conèixer quan erem molt joves, en Litus un amic en comú ens va presentar, el primer que recordo d´aquella trobada és el seu somriure que mai li he vist perdre i la seva personalitat que irradiava LLIBERTAT.
També el recordo com a company de trinxeres defensant les mateixes causes (el camí és llarg però arribarem a ítaca, tu ja hi ets i segurament que amb el teu carisme il.lumines a tothom.)
El recordo muntat a la seva burra fotent-li gas, o compartint sortida i deixant-me a 3km lluny.
O xerrant a Can Donda amb les mítiques tertulies que mai s´acabaven, i clar pensar amb tot això i no poder-ho repetir, m´entristeix i em causa dolor,però ser que tu des d´allà segur que ens diries: Xavalins i xavalines anims i gas a la burra i a la vida, i em be una rialla recordant totes les coses que ens explicaves.
Xavi,amic,company,xavalin.... el GRAN MAASAI... Mai t´oblidarem i sempre et portarem en el pensament i en els cors.
Núria ha sigut d´aquelles sortides, com a vegades passa amb el bon vi que com més es deixa reposar més consitència va agafant. Serà una sortida per recordar hi a mesura que passi el temps ens vindran flaixos d´aquell 2 d´agost en ple estiu del 2009, que 11 "xalats" van decidir reunir-se i desafiar totes les lleis.
Flaixos de la inmensitat de la natura que esclata davant els teus ulls, o del mar interminable de pedres de totes les mides de la baixada, o del magnífic dinar amb companyonia que vam fer tots plegats al final del recorregut,o simplament una visió de les sortides que te en Juli, o de les reparacions a mig recorregut que fa en Kulajy, o dels piques amb en sergi i en Carpy, però també dels seus famosos gps que els ajuden a fer de guia a tots nosaltres, o de la mala sort d´en joan Carles petant el fre a mig recorregut, sobretot en Jordi Gil tindra una visió de veure en Jordi "Calderi " penjat i apunt de despenyarse per un precipici de 7metres,però ho recordarà com una anecdota, perque la deesa fortuna es va aliar amb nosaltres i així la sortida fos perfecte i tingues un punt d´epicitat. Nosaltres recordarem la valentia dels dos i sobretot la del Jordi Gil per fer un recorregut molt canyero al poc temps de recuperar-se d´un trencament de clavícula.També pensarem amb les filigranes dels trialeros del grup en Kulajy i en Rigodon, o del motoret que te en jose a les cames i el fa passar per tot arreu, o d´en Jo_on el tio endurero 100% amb el que es un honor pedelajar, pel feeling que t´aporta de com viu l´enduro.
Aquestes i moltes més coses recordarem cada un i pensarem que això si que es disfrutar de la bici dels amics i de la vida.
El recorregut en si es fàcil d´explicar.A les 8 del mati vam sortir de queralbs en direcció a fontalba per la pista, amb un fred que pelava i una boira que no es veia ni a tres passes.La pujada es d´anar fent però bastant pesada, en aquest punt i despres de sentir per part del Sergi i amb la complicitat del Carpy que un orangutan pedalaria millor que jo, va i els hi foto un demarratge que es van quedar "tiesos" no van poder reaccionar i vaig anar directe sense parar a la caça dels calderins(o el clan de la santa creu) i tots junts vam arribar a dalt.( Ho sento ja ser que aquest punt no es molt important en el recorregut, però Sergi i carpy ja sabieu que tenia que quedar constancia d´aquest fetJA,JA,JA)quan vam arribar a Fontalba, paradeta per esmorzar i de seguida direcció cap a Núria, a partir d´aqui es com comença la tralla. Corriol de pujada amb alguna baixadeta fins a Núria, amb bastants punts no ciclables que fan que el camí es converteixi amb tota una aventura.Un cop arribats a Núria comença la trialera en si,es baixa pel costat de la via del cremallera per les gorges del fresser.Es realment una trialera espectacular molt tècnica i molt fisica,amb pedres molt grosses, i escalons,passos tècnics i curves tancadíssimes a on fer girar la bici es un miracle i tot això amenitzat amb uns precipicis que com fallis no ho expliques.Realment enduro del bo, o "endurotrial" com diu el Sergi.
El final de la trialera és molt a prop del parquing dels cotxes a queralbs.
Com diu el títol ja tenim el triplet, i es que aquest any entre les sortides que ens vam proposar a fer, hi havia ( El camí ral,les bateries i núria)i ho em aconseguit perquè nosaltres també som uns cracks.Cada recorregut té les seves peculiaritats, no és millor un que l´altre, com a baixada única per disfrutar amb quedaria amb les bateries,com a recorregut 100% corriolero endurero el camí ral no te rival, i com a sortida aventura i baixada trialera Núria es espectacular.Un trio d´assos que recomanaria a tothom que no els deixi escapar al menys una vegada a la vida.
Foto de tot el grup amb el santuari darrera.Foto:CARPY.
foto de tot el "peloton". foto:CARPY.
VIDEO:
El video com veureu te alguns moments que sembla que hi hagi boira baixa això es degut a la condensació que es formava entre la temperatura exterior i l´interior de la caixa estanca de la càmara entelant-se l´objectiu.Les imatges les he posat perque crec que reflexen la duresa tècnica de la trialera.
El títol de la crònica podria semblar una exageració, o un encapçalament fàcil, a l´estil d´un diari esportiu l´endemà d´una victoria del barça. Però no, va ser una de les paraules que em va dir en Jordi Gil al acabar la trialera a Collbató, "ha sigut memorable" i em va quedar al cap. Si nois, i podriem buscar molts adjectius, memorable,brutal,irrepetible,fantastica... i casi tots serien certs.
Això sí, si una cosa te la trialera es que es llarga i sense descans, et matxaca braços i cames sense pietat. Tornant amb la furgoneta d´en Sergi i amb el Jose comentavem que, teniem la sensació que ens haviem cansat molt més baixant que pujant, tot i que la pujada tenia un desnivell important de 1300 metres.
El camí ral com a sortida global potser és més maca,ja que tot el recorregut passa per corriol,però comparant les baixades, no se si ha sigut la millor trialera que he baixat mai,però indubtablement la millor baixada que he fet durant aquest any segur que si.
A partir d´ara aquesta ruta passarà al meu top de sortides favorites sens dubte. Encara ens queda aquest any per fer, Núria, i la mare de Déu del mont( si és que en Jo_oN al final es decideix organitzar la ruta.) i ja arribarà el moment de fer balanç, ara bé crec que tots vam coincidir que era una baixada molt potent.
Tot va començar i segons dades del Jaume, a les 7:30h a Monistrol de Montserrat,vam agafar elPR-C19 fins a la carretera asfaltada que puja al monestir.Allà vam seguir per el camí de Sant Miquel fins l´encreuament de les bateries i la pujada a Sant jeroni.Vam esmorzar tranquilament, i vam agafar el cami cap a Sant jeroni el punt més alt de la muntanya amb 1236m, per baixar per el mateix lloc que haviem pujat fins a buscar les bateries.Aquesta baixada és molt divertida i està plena d´escales que et vas trobant pel cami,en canvi la trialera de les bateries es tot pedra, tan solta com agafada, amb escalons i es molt tècnica; tota l´estona la roda va sobre pedra. Altre cop a l´encreuament, En kulajy que estava mosca perquè havia petat la forquilla i li feia un tope raro,ens va donar una lliçó de mecànica desmontant tota la forquilla i sangrant tot l´oli de la mateixa, per així millorar l´ amortiguació.Quins nassos!!! i tot això amb un plis-plas, Aquest noi es un crack.
Al arribar a Collbató, agafarem la baixada de la salut, que no vaig disfrutar del tot perquè està bastant bruta, i llavors carretera cap a Monistrol. Abans ens vam parar amb un "Bareto" super kitsch estil " cine español anys 60 del destape", i ens vam fotre la merescuda birra perquè estavem ben deshidratats amb la calor que feia, encara que s´ha de dir que el temps es va comportar durant tot el matí, les primeres hores no va fer massa calor i va estar bastant núvol.
Finalment desprès de refer-nos vam fer 2km pel costat del riu fins a Monistrol on teniem els cotxes.
Del paisatge no he comentat res perquè tothom com a mínim ha anat una vegada a la vida a Montserrat, i ja se sap que és una muntanya espectacular i única amb vistes increibles.
Aquest any a l´estiu la fusió trenca fun està donant uns resultats incomiables i estem disfrutant del bon enduro,que segueixi així.
El diumenge vaig quedar amb uns quants trencacames,que molt gentilment amb van preparar la ruta de la I trialerada Trencacames. Va ser una sortida ràpida i intensa, a les 11:30h estava a Casa, i es que aquests trencas tenen un ritme infernal!!!. Tota la ruta va per la part baixa del corredor, es un puja i baixa constant.Vam fer 5 trialeres o baixades. Les mes conegudes eren l´imposible, i el descens de la ballena(a on entreno a vegades entre setmana).Segons el recorregut d´en Carpy vam fer: Pujar per collsabadell,després vam anar a buscar la baixada de ca l´arenas (trialera rapida facil i divertida.), vam pujar a can Miloca i vam fer l´imposible, la veritat es que m´esperava més d´aquesta baixada mitica, el problema es que esta destrosada per l´aigua i les motos i clar fa honor al seu nom.Hi han trossos que son "imposibles" de baixar sense posar peus, això si hi haig de tornar perque hi ha un escaló que m´esta esperant, dient-me que el baixi je,je,je.
Despres d´esmorzar vam fer la baixada de la font del ferro ( super rapida amb molt de flow sense gaire pedra super divertida).Més tard la trialera de can sabe, aqui pasava una mica com l´imposible trossos guapos de pedres i arrels,però altres amb xargalls imposibles que tallaven una mica el rotllo.Per acabar pujada pels maristes i la sempre increible i mitica Ballena, un luxe.
En definitiva un dia molt complert i divertit, amb la bona companyia dels meus companys habituals de rutes.
Una altre conclusió seria que si tots els que van en moto anesin a on els pertoca i no es fotesin per la primera trialera o descens que veuen, el bosc estaria més ben cuidat i nosaltres disfrutariem d´unes baixades magnífiques.
El dijous per la nit quan vaig trucar a l´Albert per quedar per diumenge, em va dir que la idea era fer una sortida tranquila cap al puiggracios i fer alguna baixadeta, total que em pensava que aniría a passejar per la Garriga, pero no ha estat així. La primera sorpresa i agradable ha sigut arribar a casa l´Albert a les 8:00 am i veure cares conegudes i altres no tant, pero que ha sigut un plaer coneixer, jo que em pensava que nomes seriem 2 i al final hem sigut 6 bikers. L´Alberto,en Carles,la Helen, en Juan, l´Albert i jo.La segona sorpresa i aquesta preparada per l´Albert ha succeït només començar la ruta.L´Albert viu a la part alta de la Garriga i per baixar al poble ens ha portat per un circuit molt guapo que te al costat de casa.Solament feia un minut que haviem començat a baixar i jo que anava darrera seu de cop i volta el veig desaparèixer, la mare que el va fotre!!!! per on s´ha tirat ara aquest,ens acostem a veure el marge tots plegats i veig a l´albert abaix amb un somriure a la boca animant-nos a baixar.Cagon l´olla aixi en fred, toca baixar la tija i cap abaix!!! després ha vingut algun escaló,un altre marge i un corriolet final amb arrels.Si senyor això es diu "arribar i moldre". un 10 per L´Albert.Al arribar al centre de la garriga, ens hem dirigit cap al puiggracios.Hem anat pujant tranquilament, m´he trobat molt bé,no he patit gens,la pujada encara que sigui llarga es fa molt bé, i apart que hi he anat amb el pepino de rally je,je,je.Seriosament la Titus es comporta molt bé amb pujada,Apart m´estic acostumant aquestes darreres sortides de pujar de cop i baixar de cop,res a veure amb el que tenim per olzinelles,el corredor, LLinars...
Tenen les seves avantatges i desvantatges, pero per mi el que mola més es que pots posar els "settings" de pujada, amb l´amortiguador i forquilla bloquejats i els pneumàtics ben inflats i pujes molt còmode i quan arriba la baixada desbloquejar i treure aire.
Al arribar a dalt del puiggracios hem fet una parada a repostar a la font, llavors hem anat fins el clascar a buscar la trialera.Quan cambies de vall el paisatge també cambia espectacularment, es molt guapo veure tots els cingles, Al fons veiem Caldes, el territori d´en Carles (muchmuch) que segur que i anirem aviat eh? Carles.Al arribar a les runes del Clascar ens hem aturat a esmorzar que ja hi havia gana. I seguidament hem baixat per la trialera.Guapa,Guapa per mi una trialera perfecte, la llàstima es que es molt curta, si tingues uns quants km més seria la bomba.La bona noticia ha sigut que l´ALbert ens ha dit que vol preparant-se una ruta amb una trialera més guapa encara.Albert!!! no marxis de vacances i venim la setmana que bé a fer la ruta ja,ja,ja.
Després de la trialera hem anat baixant a La Garriga per corriols,per una linea, per trialeres,tot molt ben parit, hi hagut alguna caiguda sense importancia i es que el terreny estava molt sec i relliscos coses de l´epoca de l´any en que estem.
Al arribar a casa de L´albert, i com ultimament es costum i molt bona costum, birra i comentaris de les jugades.
Gràcies a tots per aquest dia, i sobretot a l´Albert i la seva familia per acollir-nos tant bé a casa seva.
Fins aviat.
EL VIDEO
La presa trasera no ha quedat gaire be, ja que l´anclatge de la camera tindria que anar més darrera de la part del casc i la càmara tindria que apuntar més al terra,però l´intenció es el que compte, la pròxima sortirà millor.
Desprès de veure el video de la baixada del turó, tots els "maleantes" de la comarca, van començar a tenir insomni i malestar, quan dormien nomes veien pedres...
I clar així no es pot viure, han passat 2 setmanes i la primera maximontseny es un fet.
A les 7:oo am els deu protagonistes, (trencas, st pol connection, i funs) estavem a l´estació de Sant Celoni preparats i disposats a començar l´aventura. Amb 4 cotxes hem pujat fins dalt de tot del turó de l´home, déu n´hi do quina rasca feia!!! En aquell moment l´emoció es reflexava a totes les cares dels protagonistes i és que amb aquelles vistes i el mar de pedres que ens estava esperant se´ns feia la boca aigua. Sense entretindre´ns hem començat a baixar pel GR5. Amb les plujes dels ultims dies, la baixada s´ha transformat convertint-se més tècnica, han sortit nous xargalls, i les pedres estaven més relliscoses. Però qui ha dit que la vida és fàcil? i menys la d´un endurero?
Ha sigut una baixada llarga que hem disfrutat molt,dura fisicament i amb bastantes caigudes sense importancia. Tothom s´ha emportat algun regalet o bé en forma de caiguda o d´esgarrinxada dels nombrosos arbustos de la zona. Crec que per ser una baixada mítica, mítica, nomes li faltaria que estigues un pél més neta i afegir-hi alguna variant que em descobert.
I qui diu que el tubeless és el present i el futur? tres punxades i totes amb tubeless je,je,je.
Al arribar a Fontmartina hem seguit pel GR5 fins el poble del Montseny. A partir d´aquí hi ha un abans i un desprès s´acaben les pedres i comença el "flow". El corriol és molt maco i estret,però li falta ser més tècnic pel meu gust, es molt rapid peró no te cap punt dificil.
Un cop arribats al poble del Montseny, i despres de baixar i baixar durant minuts i minuts hem esmorzat i fet un descans.
El territori trencacames ens estava esperant, baixem fins les piscines i anem a buscar la pujada del Samont. Que no havieu dit que era una maxi?? je,je,je una hora pujant, amb uns desnivells importants, Cabronassos tot sigui per la causa i poder fer la cabreta i la anxova.
En el polell trobem uns quants trencacames que s´uneixen al grup.
Com m´agrada la cabreta, el terreny estava perfecte,es un corriol ideal per agafar tècnica amb curves tancades i força desnivell,tindre que anar-hi més sovint. La anxova es més curta però te un final molt bonic. A partir d´aquí es feia tard i encara teniem que anar a buscar els cotxes, així que els trencacames ens han acompanyat fins la cruïlla que porta a Palau i ens hem despedit. Els funandnyam i la Sant Pol Connection em planejat fins a Sant Celoni,on la kitty ens ha obsequiat amb unes cerveses i unes patates, ha sigut el final de festa complert.
Un dia perfecte d´enduro, que ens ha deixat a tots servits i contents fins la pròxima.
Per cert desprès de la maxi en bici ha començat la maxi amb cotxe, en Joan ens ha pujat amb el seu 4x4 a buscar els nostres cotxes, pero noi com i va el tio, adelantant a tot déu i apurant a totes les curves, porta la velocitat a les venes, baixant el crack d´en juli ens ha fet una demostració de "trompos" a cada curva, i en jordi ( alies Ginesta je,je,je.) obria el camí fotent-li al gas, i es que si encara ens quedava una mica d´adrenalina l´hem acabat de descarregar.
EL video el fare curtet, que no duri gaire, perque nomes s´ha gravat fins a fontmartina, ja que les piles de la càmara no estaven gaire carregades.
Els protagonistes del dia. No se si son els meus ulls o que pero hi veig un fun&nyam infiltrat,je,je,je. foto:jaume
